Espanya ha avançat en el Mundial, però la victòria davant Portugal no ha tancat tots els debats. Al vestidor comença a incomodar una qüestió delicada, com ho és la forma en què Lamine Yamal està gestionant els seus partits. Ningú discuteix el seu talent ni el seu pes a l'equip, però sí que comença a generar soroll que mesuri el seu rendiment des d'una lògica individual: marcar, assistir o sentir que ha estat decisiu.
El problema apareix perquè Espanya està guanyant. En una eliminatòria, el resultat col·lectiu hauria de pesar per sobre de qualsevol sensació personal, i aquí alguns companys no acaben d'entendre certes males cares. Lamine vol ser protagonista, cosa lògica en un futbolista de la seva dimensió, però al Mundial cada gest s'interpreta. Si l'equip passa de ronda i una figura transmet frustració, el missatge no cau bé.
El vestidor demana una altra lectura
L'exigència amb Lamine és diferent perquè ja no se'l mira com una promesa. És tractat com una estrella. Això implica acceptar que no tots els partits es guanyen des del gol o l'assistència. De vegades un extrem ajuda fixant rivals, atraient marques, obrint espais o desgastant el lateral contrari. Contra Portugal, encara que no va signar l'acció decisiva, la seva presència va condicionar el pla rival.
Aquí hi ha el punt que molesta. Part del vestidor creu que Lamine ha d'aprendre a valorar aquestes aportacions invisibles. Espanya no necessita que cada jugador surti satisfet si apareix a la foto del gol. Necessita que tots entenguin que una eliminatòria es guanya des de capes: pressió, sacrifici, pausa, ordre i acceptació del rol.
Luis de la Fuente ha d'actuar
Luis de la Fuente sap que aquest tipus de situacions no poden créixer massa. Lamine és un futbolista diferencial i continuarà sent important, però el seleccionador també ha de protegir la convivència. En un Mundial, les males cares poden convertir-se en un problema si es repeteixen, especialment quan el grup ve d'un resultat favorable.
La solució no passa per assenyalar-lo públicament, sinó per reconduir-lo dins. Lamine té ambició, fam i personalitat, tres trets que expliquen per què està on està. Però també ha d'entendre que liderar no sempre significa decidir la jugada final. A vegades significa celebrar que un altre ho faci. Espanya necessita el millor Lamine per continuar avançant, però també necessita que la seva estrella jove aprengui a mesurar l'èxit des del que s'ha aconseguit amb l'equip. En eliminatòries, guanyar pesa més que l'estadística personal.