Julián Álvarez ja no apareix com el davanter favorit en totes les esferes que envolten el Barça. L'argentí continua sent una operació enorme, atractiva i de màxim nivell, però el seu fitxatge s'ha convertit en una batalla massa pesada per preu, competència i tensió amb l'Atlético. Mentrestant, ha començat a créixer un nom molt més natural per al joc blaugrana, com el de Mikel Oyarzabal.
El capità de la Reial Societat agrada especialment perquè no necessita ser una estrella de focus permanent per millorar els altres. En aquest sentit, jugadors com Lamine i Pedri valorarien just que sigui un davanter que entengui els temps, sàpiga descarregar de cara, ataqui l'àrea i no obligui l'equip a jugar sempre per a ell. Oyarzabal no és només un nou de rematada, sinó un atacant intel·ligent, associatiu i molt còmode entre línies.
Oyarzabal encaixa millor amb Lamine i Pedri
Per a Lamine, tenir Oyarzabal a prop seria un avantatge clar. L'extrem necessita un davanter que arrossegui centrals, fixi quan toca i, sobretot, alliberi el carril interior perquè ell pugui conduir des de la dreta. Oyarzabal interpreta molt bé aquests moviments, apareix en zona de rematada i també sap deixar passar la jugada quan l'equip necessita pausa.
Pedri també en sortiria beneficiat. El canari necessita socis que no trenquin cada jugada amb una carrera a l'espai, sinó futbolistes capaços de rebre, girar, tornar i accelerar en el moment exacte. Oyarzabal té aquesta sensibilitat. No viu només de l'àrea, entén la circulació i pot actuar com a punt de suport perquè els interiors arribin més lliures a camp contrari.
Julián perd força pel cost
El gran problema de Julián Álvarez no és esportiu, sinó econòmic i estratègic. L'Atlético no vol vendre, el seu preu seria altíssim i qualsevol negociació amb el Barça estaria carregada de tensió. Encara que agrada molt, la seva arribada exigiria una operació gairebé impossible i obligaria a hipotecar bona part del mercat.
Per això Oyarzabal apareix com una alternativa cada vegada més convincent. És espanyol, coneix LaLiga, té experiència internacional i encaixa amb la base de la selecció que ja comparteixen Lamine i Pedri. El Barça sap que treure'l de la Reial Societat tampoc seria fàcil, però el seu perfil sedueix per una cosa molt concreta: no arribaria per eclipsar, sinó per ordenar. I això, en un atac ple de talent jove, pot valer més que qualsevol fitxatge d'aparador aquest estiu clau.