Paciència i més paciència. El projecte de Chen Yansheng comença a aixecar el vol després d’uns inicis de certeses en l’apartat econòmic i alguna incertesa en l’esportiu. En el primer aniversari com a president, Chen s’ha felicitat per l’impacte de les seves mesures i per la direcció en la que camina el club. 

De patir per salvar la categoria a parlar d’Europa. Aquesta ha estat la transformació d’un equip que ha canviat d’entrenador aquest estiu i ha renovat la meitat de la plantilla amb 12 fitxatges. Quique Sánchez Flores té tot el suport del consell d’administració i se’l considera clau per a la professionalització i evolució del club. El discurs de Quique ha estat convincent des del primer dia però els resultats han tardat en acompanyar-lo. El nou tècnic, signat per a les pròximes tres temporades, sempre ha insistit en la paciència com a factor clau del projecte. Les paraules de l’entrenador eren premonitòries: “Si vols una tenda de campanya pots fer-la en dos minuts, si vols alguna cosa que et protegeixi en un viatge llarg necessites molt més temps".

Després de sumar dos punts en les primeres quatre jornades de Lliga es van disparar les alarmes. El nou Espanyol de Quique es va posar en dubte per la falta de victòries i per un joc que s’allunyava de la idea del tècnic. El 0-2 contra el Celta a l’RCDE Stadium va ser el punt d’inflexió d’un equip que, poc a poc, va començar a espantar els fantasmes del passat per retrobar-se amb una millor versió. Vuit partits consecutius sense perdre i deixant la porteria a zero li van valer a Diego López establir un nou rècord d’imbatibilitat al club. 

Idees clares

“Volem un equip equilibrat entre la defensa i l'atac però dependrà de la plantilla que siguem capaços de confeccionar. Serem un equip adaptable, amb les nostres senyals d’identitat però reconeixent que hi ha equips millors a la Primera Divisió”. L’estil de Quique, exposat després de 12 temporades a les banquetes, té facilitat per ajustar-se al plantejament del rival.

A l’Espanyol li va costar interioritzar les idees del tècnic madrileny però el canvi de mentalitat va començar a donar rendiment amb el pas de les jornades. La plantilla li va perdre el pànic a dominar el resultat gràcies a la defensa. Els jugadors van créixer en autoestima i, tot i la falta d’encert en atac, es van aferrar al sacrifici col·lectiu sense pilota per sumar punts. 

Amb la porteria sota cadenat, l’Espanyol va començar a fer gols i a guanyar partits. L’onze inicial s’ha acabat definint amb els resultats. Quique ha donat amb la tecla per dotar l’equip de fiabilitat defensiva sense perdre talent al davant. El tècnic ja ha escollit el seu bloc de confiança i, en funció del partit o de la disponibilitat dels jugadors, introdueix petits canvis.

La voluntat del club i de l’entrenador és recórrer al filial si el primer equip té alguna necessitat. Aarón Martín i Marc Roca són els millors exemples. Els dos s’han consolidat com a titulars tot i començar la temporada a Segona Divisió ‘B’. L’Espanyol espera que el planter recuperi el protagonisme perdut en les últimes temporades i el canvi de director esportiu reforça aquesta voluntat. Jordi Lardín pren el relleu d’Angel Gòmez a la secretaria tècnica però conserva la funció de director del futbol base.

No es descarten fitxatges durant el pròxim mes de gener però el club se centrarà en el mercat d’estiu per reforçar l’equip. L’objectiu d’aquesta temporada és acabar entre els deu primers i el de la següent, entre els vuit. És per això que la plantilla patirà petits retocs de qualitat. Els diners ja no estaran destinats a subsistir sinó a créixer.

L’Atlètic com a mirall

La versió de l’Espanyol que es veurà al Camp Nou amaga pocs secrets. El millor per fer-se una idea del partit que poden plantejar els blanc-i-blaus és recordar l’Atlètic de Madrid-Espanyol d’ara fa dues setmanes. L’equip de Quique va aconseguir neutralitzar el potencial ofensiu dels matalassers gràcies a un sistema defensiu d’ajudes basat en dues línies de quatre molt juntes. L’equip va fer-li la vida impossible a un Atlètic que va acabar desesperat per crear ocasions. I quan ho va aconseguir es va topar amb Diego López. 0-0 i un punt de mèrit.

L’Espanyol repetirà plantejament. Quique és conscient que és gairebé impossible discutir-li la possessió al Barça i això és un motiu més que suficient per explotar la vessant on l’equip es troba més còmode: el contracop. Amb Gerard Moreno, Leo Baptistao, Hernán Pérez i Pablo Piatti, els blanc-i-blaus tenen talent i velocitat suficient per posar en problemes a qualsevol equip.

"El nostre objectiu és assentar unes bases perquè el club recuperi la seva identitat. Volem arribar al cor de les persones”, deia Quique. Ha costat, però ho està aconseguint.