Joan García porta mesos rendint a un nivell altíssim. Ha demostrat personalitat, solidesa i una sorprenent maduresa competitiva. Es va guanyar l'interès del Barça sense soroll i amb partits impecables. Aturades clau. Sortides fermes. Serenitat en moments tensos. Va ser clau a l'Espanyol. I per a molts dins del Barça, és un dels grans encerts del mercat.
Tot i així, Joan García no estarà a la llista d'Espanya per al Mundial. Els cracs indiscutibles del Barça a la Roja com Pedri o Ferran Torres saben dels plans de Luis de la Fuente. I aquests passen per la continuïtat a la porteria.
Joan Garcia no compta per a Luis de la Fuente
La decisió de Luis de la Fuente no té a veure amb mèrits esportius. Tampoc amb estadístiques ni amb sensacions. El seleccionador ha optat per la continuïtat, per un bloc que fa temps que treballa junt. Confia plenament en Unai Simón, David Raya i Álex Remiro. No vol tocar res. No vol experimentar. I no està disposat a introduir un porter nou a mesos del Mundial, encara que sigui un dels més en forma del país
Al Barça ningú s'ho explica. Joan García, abans de la seva lesió de menisc, estava sent un mur. Els números li donaven suport. Cinc gols encaixats en set partits. Donava seguretat i ordenava la defensa. Transmetia aquesta sensació de control que només ofereixen els porters grans. I aquesta percepció la comparteix tot el vestidor, que sempre valora de prop el rendiment dels qui sostenen l'equip des del darrere.
El que més fa mal al club no és que quedi fora, sinó que ni tan sols hagi tingut una oportunitat real. Ni un amistós, ni una estona, ni una prova. Altres porters han entrat i sortit de les llistes. Han tingut minuts. Han passat exàmens. Però Joan García no ha rebut ni una convocatòria simbòlica que permeti imaginar un futur proper amb Espanya.
Joan García continua treballant en silenci a l'espera de la seva oportunitat
Malgrat tot, en Joan encaixa la situació amb professionalitat. Però en el seu entorn admeten que se sent decebut. Li havien arribat senyals que la Selecció el seguia. Hi havia il·lusió i expectatives. Diverses fonts havien apuntat a aquesta possibilitat. Però tot sembla diluït abans de començar.
Tot i així, la seva reacció ha estat exemplar. Continua treballant en silenci. Sap que el Mundial no defineix una carrera. També que una baixa d'última hora podria obrir-li les portes. I al Barça tenen clar que el seu sostre és molt lluny encara. El seu rendiment és una garantia. La seva projecció és enorme. La seva personalitat, encara més