Pedri s'ha quedat pràcticament sol al vestidor del Barça després de la sortida de Ferran Torres al PSG. El canari va ser un dels pocs companys que va voler acomiadar-se públicament del valencià a xarxes socials, un gest que ha cridat l'atenció perquè la marxa del davanter no va acabar de generar el mateix suport entre tots els jugadors de la plantilla.
La situació es va complicar per les paraules de Ferran després d'anunciar el seu adeu. El davanter va deixar caure que esperava haver estat més valorat durant la seva etapa blaugrana, una reflexió que no va agradar a part del vestidor. Alguns van entendre que el missatge podia interpretar-se com un retret al club per la renovació.
Pedri no amaga la seva amistat
Pedri va decidir mantenir-se al marge d'aquest malestar. La seva amistat amb Ferran és més que coneguda i el centrecampista va voler acomiadar-lo sense entrar en debats sobre la seva sortida. Per a ell, la relació personal està per damunt de qualsevol discussió esportiva. Precisament per això el seu missatge va destacar encara més, perquè pocs futbolistes van voler pronunciar-se públicament després d'unes últimes hores especialment tenses.
El canari també havia defensat internament la continuïtat de Ferran. Considerava que la seva mobilitat, els seus desmarcatges i la seva capacitat per treballar sense pilota ajudaven molt al funcionament ofensiu. A més, ambdós havien construït una relació propera dins i fora del camp. La seva marxa al PSG suposa perdre un soci esportiu, però també un dels amics amb qui compartia més temps.
El silenci del vestidor crida l'atenció
La fredor de la resta del vestidor no significa necessàriament una ruptura total amb Ferran, però sí que reflecteix que les seves paraules finals no van ser ben rebudes. Alguns futbolistes van preferir guardar silenci abans que alimentar una polèmica just quan el Barça inicia una nova temporada. Pedri, en canvi, va assumir el risc de quedar assenyalat i va mantenir el seu comiat públic.
Ara el centrecampista es queda sense un dels seus principals suports dins del grup. Ferran comença una nova etapa a París mentre Pedri haurà de reconstruir dinàmiques amb els nous atacants. La imatge deixa una lectura clara: quan el valencià va sortir, molts van optar pel silenci i Pedri va ser dels pocs que va voler acomiadar-se sense condicions. Aquesta decisió reforça la idea que la seva amistat era autèntica i que no estava disposada a desaparèixer per un conflicte intern. Una postura coherent amb la proximitat que ambdós van mostrar durant anys en concentracions, viatges i celebracions de l'equip.