El Barça té un problema que pocs s'atreveixen a assenyalar. I es diu Pau Cubarsí. El jove central, una de les grans revelacions del curs passat, travessa des d'agost una sotragada preocupant. No és una qüestió de talent. És de confiança, de posició i de context. Un problema que ha acabat afectant al rendiment defensiu de l'equip.
Tot va començar amb la sortida d'Íñigo Martínez al futbol àrab. La seva marxa va trencar una societat que funcionava a la perfecció. Cubarsí se sentia segur al costat del basc. Tenia al costat un jugador amb experiència, capaç de corregir-lo i cobrir-li les esquenes. Aquella complicitat va ser clau per a la seva explosió. Però quan l'Íñigo va marxar, també va desaparèixer part de l'equilibri del sistema defensiu.
Cubarsí, dany col·lateral de la sortida d'Íñigo Martínez
Des d'aleshores, Hansi Flick va prendre una decisió que ho va canviar tot: moure Cubarsí al perfil esquerre. Un ajustament tàctic que semblava menor, però que s'ha convertit en l'origen del problema. El central és dretà natural i, tot i que té tècnica per sortir jugant, no se sent còmode a peu canviat. Els rivals ho saben. I el castiguen.
Pressionen el seu costat feble, l'obliguen a girar el cos i a prendre decisions amb el peu menys hàbil. Els errors s'acumulen, la fluïdesa desapareix i el Barça pateix cada cop que inicia des de darrere. Flick confiava en la seva capacitat per construir joc, però el moviment ha tingut un efecte contrari. L'equip ha perdut seguretat, i el jugador, confiança.
Els seus números parlen. De 13 partits oficials, ha estat titular en deu. I el seu rendiment no ha estat el mateix de temporades anteriors. No domina els duels, no anticipa igual, i la seva sortida de pilota, una de les seves grans virtuts, s'ha tornat imprecisa. El que abans era natural, ara sembla forçat.
Cubarsí no és el mateix des de la baixa d'Íñigo Martínez
El seu company més habitual ha estat Ronald Araújo, un mur enrere, però menys dotat per treure la pilota. Per protegir-lo, Flick el va manenir en el perfil dret, deixant Cubarsí a l'esquerra. El resultat ha estat un desajustament continu: Araújo no podia corregir tant, i Pau no trobava el seu lloc.
A la selecció espanyola, Luis de la Fuente insisteix en el mateix error. El va alinear al perfil esquerre contra Geòrgia, i el jugador va repetir els mateixos dubtes. El missatge que rep és contradictori: tothom confia en ell, però tothom el col·loca on pitjor rendeix.
Al Clàssic, Pau va tornar a la banda dreta. Però es va tornar a notar l'absència de l'Íñigo al seu costat. Eric García no té la mateixa agressivitat i disciplina sobre el terreny de joc. I no controla la línia de fora de joc com feia el basc. Així, es va veure superat una vegada i una altra per Kylian Mbappé.
Als entrenaments, el català continua sent disciplinat i treballador, però els seus gestos el delaten. No somriu. No transmet la mateixa serenitat. El vestidor ho nota. Els tècnics també. Saben que el problema no és físic, sinó mental i posicional. I el pitjor: no té una solució immediata.
El club ho sap. Per això, han promès fitxar un central esquerrà que retorni Cubarsí a la seva posició natural de forma definitiva i pugui tenir al costat un aliat de garanties. Però ningú assegura que arribi al gener. La situació econòmica no ajuda. I mentrestant, el Barça continua pagant un preu alt per un simple canvi de perfil.