El migcampista Mesut Özil ha anunciat que deixa la selecció d'Alemanya, un mes i mig després de desencadenar la polèmica per fotografiar-se al costat del president turc, Recep Tayyip Erdogan, i després d'acusar la federació de no acceptar-lo com a alemany, malgrat haver guanyat un Mundial per al país on va néixer.

Özil, de 29 anys i fins ara una peça clau en el conjunt que entrena Joachim Löw, ha fet pública la mesura a través del seu compte de Twitter, a més d'explicar per què es va fer la controvertida foto amb el líder turc.

"Tinc dos cors, un alemany i un altre turc. Vaig néixer i vaig ser educat a Alemanya. Per què hi ha gent que continua sense acceptar que sóc alemany", pregunta el migcampista, que va jugar al Schalke i al Werder Bremen, després al Reial Madrid i actualment a l'Arsenal.

"Vaig guanyar la Copa del Món amb Alemanya", recorda Özil, pel títol aconseguit al Brasil, i acusa el president de la Federació Alemanya de Futbol (DFB), Reinhard Grindel, d'incompetència i falta de respecte per no haver-lo defensat en l'enrenou per la foto.

Özil també al·ludeix als seus excompanys d'origen polonès, Miroslaw Klose i Lucas Podolski, que, diu, no se'ls va qüestionar com a alemanys, i deixa sense resposta la pregunta de si el seu cas és diferent per tractar-se d'un musulmà.

El futbolista explica que va decidir fer-se aquesta foto perquè, en cas d'haver-se negat, s'hagués interpretat com "una falta de respecte" cap a les seves "arrels turques", per afegir que "tornaria" a fer-ho. "Per a mi, fer-me una foto amb el president Erdogan no té res a veure amb la política o amb les eleccions, sinó amb el respecte envers el màxim càrrec del país de la meva família", apunta.

La imatge es va interpretar com un suport a la campanya per la reelecció del líder, que manté unes relacions més que tenses amb la cancellera Angela Merkel.

Löw va decidir mantenir-lo a l'equip i la mateixa Merkel va expressar el seu desig que l'afició deixés d'esbroncar-lo quan saltava el terreny de joc. Özil, a més de peça clau en la selecció, era la imatge de la integració alemanya del col·lectiu de germanoturcs, amb tres milions i mig de persones, la meitat dels quals conserva el seu dret a vot a Turquia.