Ernesto Valverde ha decidit que la millor manera de pal·liar la baixa de Luis Suárez era apostar pel 4-3-3 amb Messi de fals 9. En aquest sistema, els extrems els ocupen dos jugadors antagònics, Philippe Coutinho i Ousmane Dembélé.
L’ex del Liverpool és acadèmic, se sacrifica en defensa i fins i tot diuen que és un home de família a qui no li agrada la festa. El francès, en canvi, és tot el contrari. Sobre el terreny de joc és anàrquic, fa cara de no saber en quin dia viu i va destrossar l’última casa on va viure.
Coutinho és el gendre perfecte i l’afició l’adora, mentre que Dembélé ha estat criticat pels seus propis companys. Aquest diumenge, però, les coses han començat a canviar. El brasiler suma actuacions molt discretes i els seus cacaus des de fora de l’àrea sembla que han passat a millor vida. Dembélé, en canvi, ha donat continuïtat a la seva bona actuació a Eindhoven i ha estat clau en el gol de Piqué.
Potser, al cap i a la fi, ni els bons són tan bons ni els dolents, tan dolents. Evidentment, el Barça ha d’intentar corregir l’actitud del francès, però no es pot permetre el luxe de matar-lo abans d’hora. Amb ressaca o no, Dembélé et pot decidir una eliminatòria de Champions.
Alba blanc i Miranda negre
Deien els qui havien seguit la trajectòria d’Ernesto Valverde que era un tècnic de planter. Segons explicaven, era un d’aquells entrenadors als quals no els tremola el pols a l’hora de posar un noi del planter. El que no havien pensat, potser, és que a l’Athletic Club Valverde no tenia més remei que mirar cap avall.
El dia que Carles Aleñà s’ha estrenat a Primera Divisió seria molt fàcil lloar la figura del tècnic extremeny. Les coses, però, no són tan senzilles.
S’havien jugat 60 minuts de partit quan Jordi Alba ha topat amb Samuel Chukwueze i ha quedat totalment grogui. La cara del lateral, literalment, s'ha tenyit de color blanc, però tot i així ha acabat jugant els noranta minuts. Juan Miranda, del planter i el seu teòric suplent, s’ho ha hagut de mirar des de la banqueta.