Oriol Cardona ja forma part de la història de l'esport català. Mai un esportista nascut a Catalunya havia aconseguit guanyar una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'hivern, per la qual cosa la victòria en skimo (esquí de muntanya) d'aquest dijous serà recordada per sempre.
El més curiós és l'origen de tot, el dia que Cardona va decidir canviar la seva especialitat esportiva, les curses de trail running, per posar-se uns esquís i buscar ser el millor del món d'skimo. Tot va canviar el dia que Oriol Cardona es va assabentar que la modalitat d'skimo anava a convertir-se en olímpica a Milà-Cortina. S'acabava d'obrir una oportunitat d'or, mai més ben dit, per entrar en la història, i Cardona no l'anava a deixar escapar.
Del cros de muntanya a la neu
Els inicis d'Oriol Cardona es troben en l'atletisme, quan el seu pare, Joan Cardona, atleta popular i gran amant de l'alpinisme, el va apuntar al club d'atletisme de Banyoles. El que més li agradava a Cardona era el cros, una modalitat que requereix molta explosivitat, just el que necessita un esportista d'esquí de muntanya per triomfar. De fet, fora de competició, Oriol Cardona gaudia molt de l'esquí alpí, que practicava amb assiduïtat, així com del senderisme, fins al punt de ser ajudant de guarda forestal.
A complir la majoria d'edat, el català va decidir abandonar Banyoles per viure a Font Romeu, amb un grup de tecnificació format per la Federació Catalana. Cardona va anar combinant les curses de cros, amb cada cop millors resultats, amb l'esquí, una combinació que li acabaria per convertir en una bèstia per a l'skimo. A tot això s'hi va afegir Kilian Jornet, amb el qual ha compartit entrenaments a Noruega, el millor conseller possible per anar a la glòria. "Les vegades que entrenava amb ell eren un brutal aprenentatge. M'ha aportat tot el seu coneixement viscut en primera persona. Quant a tècnica i mentalitat esportiva, és un geni. És una persona molt competitiva", va recordar Cardona després.
L'or blanc de Bormio, un somni fet realitat
La primera mostra que Oriol Cardona tenia fusta de campió va arribar al Mundial del 2017, on el català va guanyar dues medalles de bronze, en categoria individual d'skimo i en relleus. En el 2021, a Andorra, ja va ser plata i a Boí Taüll (2023) i a Morgins (2025) la medalla que va penjar del seu coll ja va ser la d'or.
Oriol Cardona, doncs, arribada a la gran cita de Milà com a gran favorit, el moment i el lloc d'entrar en la història. A per l'or blanc amb només un precedent, el del llegendari Paquito Fernández Ochoa. I Cardona no ha fallat. "He treballat molt fort per aquesta medalla. Ja tenia ganes de treure'm de sobre aquesta final que, per sort, ha anat molt bé. A l'arribar i saber que era campió...és increïble", ha afirmat el català just després de la victòria. "L'hi dedico al meu avi, que va morir fa molts anys; hi penso molt. I a la gent que ha estat al darrere amb mi tots aquests anys. Ja era hora que hi hagués un segon campió olímpic".