Al Barça assumeixen que el pròxim mercat no serà el somiat per Hansi Flick i Deco. El tècnic alemany ha deixat clar en diverses reunions internes que vol un davanter de primera talla mundial per ser el relleu de Lewandowski, un jugador que elevi el nivell de l'equip i marqui diferències a Europa. El problema és que la situació econòmica torna a condicionar cada moviment del Barça al mercat i obliga a rebaixar les expectatives.
En aquest escenari apareix el nom d'Omar Marmoush. L'internacional egipci agrada a la direcció esportiva com a opció viable, ja que és més accessible, té experiència en grans lligues i el seu cost estaria lluny de les xifres astronòmiques que exigeixen altres operacions. No obstant això, no és el perfil top que Flick tenia al cap per liderar l'atac blaugrana en el nou projecte.
Flick volia un davanter de primer nivell
L'entrenador havia assenyalat alternatives de major impacte mediàtic i esportiu. Un dels noms que més seduïa era el de Julián Álvarez, actualment a l'Atlético de Madrid, però la seva situació contractual i l'interès de diversos clubs de la Premier League disparen qualsevol possibilitat real de fitxatge. El Barça no pot competir en aquest rang econòmic sense realitzar abans vendes importants i probablement, ni així arribaria al nivell dels anglesos.
Flick considera que per aspirar a tot necessita un nou determinant, capaç de decidir eliminatòries per si sol. Marmoush ofereix mobilitat, desbordament i una mica de gol, però no té aquest estatus consolidat d'estrella mundial i la seva diferència de nivell respecte de noms com Kane o Haaland és massa gran.
El Barça ajusta el tir per necessitat
La direcció esportiva treballa amb números molt ajustats perquè no hi ha marge per a una inversió desorbitada. Per això l'egipci entra en escena com a alternativa realista, segons la idea de Deco. El seu fitxatge permetria reforçar la davantera sense comprometre l'equilibri financer del club, cosa prioritària després de diversos mercats condicionats pel límit salarial.
En el Barça entenen que no és l'escenari ideal, però també assumeixen que el context obliga a pragmatisme. Hansi Flick preferiria un altre perfil, tot i que tampoc es tanca a treballar amb el que tingui com ha passat fins ara. Així doncs, el debat està servit i cal triar entre apostar per una estrella inaccessible o assegurar una peça competitiva dins de les possibilitats reals. Avui, la balança s'inclina cap a la segona opció.