Carregant...

El debat torna cada vegada que coincideixen Rodri i Pedri, però dins d'Espanya cada vegada té menys recorregut. Encara hi ha qui insisteix que els dos necessiten massa pilota, que ocupen espais similars o que junts resten verticalitat a l'equip. No obstant això, tant Luis de la Fuente com els qui coneixen bé els dos centrecampistes defensen justament el contrari: la seva associació pot convertir la selecció en un equip encara més complet.

L'última demostració va arribar davant la República Txeca. Rodri va actuar com a referència per davant de la defensa i va permetre que Pedri rebés diversos metres més amunt, alliberat de bona part de la feina de construcció inicial. Aquesta distribució beneficia especialment el jugador del Barça, que pot acostar-se a l'àrea, accelerar l'última passada i aparèixer entre línies sense haver de baixar constantment a organitzar des de l'inici.

Rodri allibera la millor versió de Pedri

Aquest és precisament l'argument que utilitza De la Fuente. El seleccionador ja ha deixat clar que “per descomptat” poden jugar junts i ha explicat que la presència de Rodri obliga Pedri a oferir coses diferents. No es tracta que un limiti l'altre, sinó de repartir responsabilitats perquè cadascú aparegui on més mal pot fer.

5a69f2f191577be70f3853f0bf2488a8116aeec8w

També coincideixen els qui han treballat amb ells. No és per casualitat que tots els entrenadors apostin per posar-los junts sobre la gespa. Rodri és el que aporta equilibri, protecció i control; per la seva banda, Pedri troba més llibertat per atacar espais interiors i associar-se prop de l'àrea.

Cap accepta ja el debat

Per a Rodri i Pedri, per tant, la qüestió comença a estar superada. Els dos volen jugar i cap contempla que compartir centre del camp sigui un problema. A més, ara també coincideixen al Barça, cosa que pot augmentar encara més uns automatismes que Espanya aprofitarà en cada concentració.

La discussió seguirà apareixent perquè De la Fuente disposa d'alternatives extraordinàries com Fabián Ruiz, Mikel Merino, Dani Olmo o Martín Zubimendi. Però el problema ja no és decidir si Rodri i Pedri són compatibles. La veritable dificultat serà trobar lloc per a tots. Quan els dos primers coincideixen, la selecció guanya control al darrere i talent uns metres més amunt. I això explica per què ells no compren un debat que el mateix camp està començant a desmuntar.