Notícia molt trista en el món del futbol. Xabier Azkargorta ha mort a 72 anys després d'una llarga etapa de complicacions cardíaques. El basc deixa una empremta profunda tant a l’Espanyol com a Bolívia, on és recordat com el Bigotón. El tècnic basc, que va aterrar a Sarrià amb només 28 anys i amb una trajectòria sorprenentment precoç, va dirigir el club durant tres temporades i va destacar per la seva personalitat carismàtica i el seu perfil acadèmic, amb els estudis de Medicina ja completats. Al capdavant de l’Espanyol va impulsar el planter i va donar projecció a joves com Miquel Soler, Gallart o Orejuela. Més tard, el seu nom quedaria lligat per sempre a Bolívia, on va assolir una fita històrica classificant la selecció per al Mundial dels Estats Units del 1994, un èxit que el va convertir en una figura d’adoració nacional.
La seva integració a Catalunya i a l'Espanyol
Xabier Azkargorta va demostrar des del primer moment una voluntat clara d’integrar-se a Catalunya, un compromís que el va fer guanyar l’estima de l’afició de l’Espanyol més enllà dels resultats esportius. En poc temps va aprendre català i no va trigar a incorporar-lo de manera natural en el seu dia a dia al club. Aquesta sensibilitat cultural, poc habitual en aquella època entre entrenadors vinguts de fora, el va convertir en una figura especialment respectada a Sarrià, on també va destacar per ser el tècnic més jove que havia vist mai la Primera Divisió i per consolidar-se com un dels grans noms del projecte esportiu blanc-i-blau dels anys vuitanta. No és casualitat que avui sigui recordat com una autèntica llegenda del club, després de dirigir 134 partits i ocupar el setè lloc en el rànquing històric d’entrenadors de l’entitat.
Bolívia, el gran punt d’inflexió
Després de deixar l’Espanyol el 1986, Azkargorta va encadenar etapes al Valladolid, el Sevilla i el Tenerife. Finalment, obre una porta inesperada: la selecció de Bolívia. A l’altra banda de l’oceà va trobar un repte gegant i un entorn que el va fer sentir valorat. El país andí acumulava més de quaranta anys sense aparèixer en una fase final d’un Mundial, però amb Azkargorta va canviar la història. Va classificar Bolívia per a la Copa del Món de 1994, un èxit sense precedents, i aquell equip va aconseguir el seu únic gol i el seu únic punt en una cita mundialista. Aquella etapa el va marcar per sempre.
Va continuar la seva carrera entre Xile, el Japó i Mèxic, i fins i tot el Reial Madrid va confiar en ell per coordinar projectes de formació a Sud-amèrica. Però Bolívia sempre el va reclamar: hi va tornar el 2012, va entrenar alguns dels clubs més importants del país i, finalment, hi va establir la seva vida. Basc de naixement, però bolivià de cor, s’hi va quedar fins al final del seu recorregut vital i professional.