Trenta anys després, la final de la Champions tornarà a l’Spotify Camp Nou. El temple blaugrana —amb un aspecte molt diferent després de la remodelació— tornarà a ser la seu del partit més important del futbol europeu. Serà la tercera vegada que aculli la gran final europea. La primera va ser el 24 de maig del 1989 —en l’encara anomenada Copa d’Europa—, en un partit en què el Milan va passar per sobre de l’Steaua de Bucarest. La segona, deu anys després, en una de les finals més recordades de la història, quan el Manchester United va protagonitzar una èpica remuntada contra el Bayern de Múnic. I ara s’ha confirmat que el 2029 es viurà la tercera. A banda, el Camp Nou també ha estat seu d’altres finals de la Recopa d’Europa o, per exemple, de la dels Jocs Olímpics del 1992.
Sacchi i un Milan inoblidable
Retrocedim en el temps. 24 de maig del 1989. El Milan d’Arrigo Sacchi vivia els seus anys de màxima plenitud. Amb una idea de joc revolucionària per aquella època, venien d’escombrar el Reial Madrid a les semifinals (5-0 a San Siro). Tenien jugadors com Van Basten, Gullit, Maldini, Baresi o Rijkaard. Enfront, l’Steaua de Bucarest. Un equip que ja sabia què era guanyar el trofeu —ho havia fet el 1986 a Sevilla contra el Barça— i que estava liderat per un jove anomenat Gheorghe Hagi. El partit no va tenir sorpresa. Els italians van esclafar els romanesos amb un contundent 4-0, en un duel que va tenir poca història esportiva.
El Camp Nou, en aquell duel del 1989, es va omplir de gom a gom d’aficionats del Milan. A Romania, enmig del règim dictatorial de Nicolae Ceaușescu —que precisament va ser derrocat el desembre d’aquell any—, als ciutadans romanesos se’ls va prohibir viatjar cap a Barcelona. Els pocs seguidors de l’Steaua presents al Camp Nou eren alts càrrecs, militars o diplomàtics. Una altra curiositat és que els aficionats del Barça presents a la final animaven el Milan com a venjança per la final perduda a Sevilla tres anys abans.
Third time and what a charm! #OnThisDay, in 1989, we lifted the European Cup in Barcelona 🏆 #SempreMilan pic.twitter.com/JLsWPtQJDH
— AC Milan (@acmilan) May 24, 2025
El miracle del Manchester United
Només deu anys després d’aquesta icònica final, el Camp Nou també va ser la seu de la del 1999. En aquell partit es van enfrontar el Manchester United —dirigit per Sir Alex Ferguson— i el Bayern de Múnic —entrenat per Ottmar Hitzfeld—. Tots dos equips buscaven culminar el triplet. Els alemanys es van avançar gràcies a un gol al minut 6 de Mario Basler. Van tenir opcions per sentenciar la final, però, com que no ho van fer, va arribar una de les remuntades més recordades de la història de la competició. Teddy Sheringham va empatar en el temps afegit i, només dos minuts més tard, Solskjaer va anotar el segon per desfermar el deliri anglès.
En aquesta final, creient que el partit estava sentenciat, l’entrenador del Bayern va substituir Matthäus al minut 80 per donar-li un homenatge. De fet, el president de la UEFA de l’època, Lennart Johansson, va baixar amb el trofeu, lluint les cintes vermelles i blanques del Bayern, i, quan va sortir al túnel de vestidors, el Manchester ja havia remuntat. També va ser el partit en què Ferguson va pronunciar les mítiques paraules "Football, bloody hell!" després del xiulet final i de l’espectacular remuntada.
Un estadi acostumat a les grans finals
A banda de les dues finals de la Copa d’Europa, el Camp Nou ha acollit deu finals més de futbol disputades a partit únic al llarg de la seva història: dues de la Recopa d’Europa (el triomf dels Rangers davant el Dinamo de Moscou el 1972 i el títol del Barça contra l’Standard de Lieja el 1982); dues de la Copa de Fires (el triomf del Saragossa sobre el València el 1964 i la Superfinal de 1971, guanyada pel Barça davant el Leeds); quatre de la Copa del Rei (1963, Barça 3-1 Saragossa; 1970, Reial Madrid 3-1 València; 2010, Sevilla 2-0 Atlètic; i 2015, Barça 3-1 Athletic); i la final masculina del Torneig Olímpic de Futbol dels Jocs de 1992, on Espanya va aconseguir l’or davant Polònia (3-2). I ara, el 2029, tornarà a haver-hi una altra final. Amb el temple molt diferent d’aspecte, però amb la mateixa màgia de sempre.