El Girona FC viu un moment crític. Nou jornades, una sola victòria i una sensació que glaça el vestidor: l'equip s'enfonsa i Míchel no pot permetre's més esperes. El tècnic madrileny ho té clar: Thomas Lemar ha d'aparèixer ja o la temporada pot anar-se'n pel precipici.
El migcampista francès, que donava senyals d'haver superat el seu calvari físic, ha tornat a generar inquietud. La seva etapa prèvia a l'Atlètic de Madrid ja va estar marcada per un preocupant historial de problemes musculars, i aquests fantasmes de les lesions sembla que s'han traslladat a Montilivi. La dependència en un futbolista amb tanta fragilitat física està sent objecte de debat intern, on es qüestiona la viabilitat d'un projecte que gira entorn d'un talent tan intermitent. El Girona necessita solucions estables i Lemar, fins ara, no ha pogut brindar-les.
Lemar, entre la promesa i la frustració: el jugador que no aconsegueix enlairar-se
Des de la seva arribada, Lemar ha estat vist com el toc diferencial que necessitava un Girona mancat de creativitat. La seva tècnica, visió i desequilibri són inqüestionables, però el seu estat físic és un problema que Míchel no pot continuar ignorant. En l'últim entrenament previ al duel contra el Celta, una molèstia al soli va tornar a deixar-lo fora de combat. Les proves van confirmar una lesió muscular que el va mantenir fora dels terrenys de joc més temps de l'esperat, just quan l'equip més ho necessitava.
L'estrateg madrileny va provar de dissimular la seva preocupació en roda de premsa, però els seus gestos el van trair. “Pensem que allò de Lemar és només un cop, però necessita proves”, va afirmar, intentant projectar una calma que no va convèncer ningú. En privat, les paraules van ser més dures: el Girona no pot continuar depenent d'un jugador que ofereix més incertesa que solucions.
El Girona, cuer i en flames: Míchel exigeix una resposta immediata
La classificació no menteix. Sis punts en nou jornades. Un equip irreconeixible, mancat d'intensitat i sense un líder que marqui el ritme. Míchel sent que el marge s'esgota, i tot i que el club dona suport al seu projecte, els resultats comencen a tensionar l'ambient. La defensa trontolla sense David López, el mig del camp no té idees i l'ofensiva s'ofega sense l'espurna que havia d'aportar Lemar.
Els números són freds i demolidors: deu gols encaixats en els seus tres primers partits i una única victòria en tota la temporada. Amb aquest panorama, el duel contra el Getafe de dissabte que ve es presenta com una autèntica final. Míchel ho sap i no s'amaga: l'imperatiu és aconseguir els tres punts de forma immediata. Aquest missatge, que marca la línia de flotació de l'equip, té un destinatari clar en Thomas Lemar, que ha tornat als entrenaments amb el grup, una notícia que hauria de ser sinònim de jòia.
No obstant això, la seva continuïtat en la llista de no convocats, fins i tot després de rebre l'alta parcial, reflecteix l'extrema cautela que impera en el cos tècnic. Míchel no vol esperar-lo més, però alhora, és conscient que necessita el millor Lemar, no una versió a mig gas o, pitjor encara, un jugador que torni a la gespa només per recaure al cap de poques setmanes. Amb diversos compromisos clau a l'horitzó, les properes setmanes són crucials. El tècnic madrileny confia que aquesta vegada, el retorn de Lemar sigui definitiu, que la seva qualitat desbordant s'imposi al seu historial mèdic i que, per fi, pugui ser la peça desequilibrant que el Girona va fitxar per somiar en gran.