Michael Jordan, símbol etern del bàsquet mundial, ha tornat a escena. No per jugar —tot i que no li falten ganes—, sinó com a col·laborador especial en el retorn de l'NBA a NBC, la cadena que va marcar època narrant les seves gestes als noranta. En l'estrena de la temporada 2025-26, i més de dues dècades després de la seva última emissió de la Lliga, NBC va tornar a obrir la seva emissió amb la figura més mítica del bàsquet, en una entrevista íntima amb Mike Tirico titulada MJ: Insights to Excellence.
En tot just tres minuts, Jordan va oferir més que nostàlgia: va fer una confessió. "No he agafat una pilota en anys… Quan vaig anar a tirar un simple tir lliure, estava més nerviós que mai". La imatge resulta gairebé impossible de creure per als qui van veure Jordan dominar amb una fredor quirúrgica cada final de l'NBA. Però aquesta vulnerabilitat demostra que, als seus 62 anys, el mite continua viu, i l'amor per la competició no ha desaparegut, sinó que s'ha transformat.
NBC, Jordan i un retorn amb gust d'història
L'NBC no retransmetia un partit de l'NBA des del quart partit de les Finals del 2002, quan els Lakers de Kobe i Shaq van tancar el seu històric three-peat contra els New Jersey Nets. Des d'aleshores, el bàsquet estatunidenc va emigrar a altres plataformes, deixant enrere una era daurada de narracions, sintonies mítiques i moments que van formar la cultura visual de l'esport. Amb aquest retorn, la cadena ha volgut recuperar aquesta essència. I ningú millor que His Airness per ser l'emblema d'aquest renaixement.
La idea és que Jordan participi de forma recurrent en aquest nou projecte, aportant anàlisi, records i una perspectiva única sobre l'excel·lència competitiva. La seva primera intervenció, des de casa seva i amb to relaxat, va deixar clar que, tot i que hagi abandonat la gerència —després de vendre el 2023 els Charlotte Hornets per 3.000 milions de dòlars—, el seu vincle amb el bàsquet continua intacte.
Un mite que troba a faltar l'adrenalina
"Enyoro aquesta sensació de competitivitat, m'encantaria prendre una pastilla màgica, posar-me els pantalons curts i sortir a jugar avui mateix", va admetre Jordan, recordant amb nostàlgia allò que el va convertir en una figura irrepetible. Les seves paraules no són només una mostra de melancolia, sinó també una finestra a la dificultat de deixar enrere un estil de vida centrat en el desafiament constant i l'autoexigència.
Jordan, que va disputar el seu últim partit oficial el 16 d'abril de 2003 amb els Wizards, encara és per a molts el jugador més gran de tots els temps. El seu llegat va més enllà dels sis anells, els MVP i les gestes amb els Chicago Bulls. Representa una manera de competir que ha marcat generacions. Però també, com es va evidenciar en aquesta aparició televisiva, una humanitat que poques vegades se li ha permès mostrar.
"Estava més nerviós que mai", va dir, recordant aquell tir lliure en una pista llogada, allunyat del soroll mediàtic. Perquè fins i tot per a Michael Jordan, el bàsquet continua sent una emoció pura, simple i incontrolable.