La diferència clau entre el Barça de Josep Lluís Núñez i el de Josep Maria Bartomeu té nom i cognom: Leo Messi. Es fa difícil d'imaginar la quantitat de diners que hauria pagat el ja desaparegut expresident blaugrana per comptar amb una figura com el '10' argentí, un futbolista que transforma en senzilles les situacions més complicades.
Aquest dissabte, Messi ha aconseguit el què semblava impossible, convertir-se en el protagonista d'una tarda marcada per la mocadorada que el públic del Camp Nou ha regalat a Bartomeu. La paciència del culer té un límit, però si l'argentí signa un pòquer de gols, és més fàcil oblidar els escàndols extraesportius.
El capità blaugrana s'ha encarregat de fer palès en diverses ocasions que la junta directiva que comanda el club no li fa el pes, però tot i així, sense voler-ho, és el seu millor comodí. Aquesta és la gran contradicció que envolta l'equip: els gols de l'equip de Quique Setién serveixen per avançar pas a pas -ara toquen dues pedres de toc com el Nàpols i el Reial Madrid- però, a la vegada, impedeixen que l'incendi permanent que crema al Camp Nou acabi sent letal.
El què ha passat abans i durant del partit és el millor exemple de la situació que es viu a l'Estadi: Bartomeu ha estat rebut amb una sonora xiulada però ha pogut abandonar la llotja amb certa normalitat. Les dianes de Messi, com sempre, han estat balsàmiques. El president respira tranquil però no per gaire temps: el què passi a San Paolo i el Bernabéu podria ser decisiu. Només Messi el pot acabar salvant.