El somni de Qatar és el de convertir-se en un dels països referència del món de l'esport. El xeic qatarià vol aprofitar els milions que mou la seva nació per organitzar grans esdeveniments esportius i, així, rentar la seva imatge de cara la resta del món. Però a més d'allotjar Grans Premis de Formula 1 i Moto GP o el Mundial de futbol, el fons d'inversió de Qatar ha volgut invertir en el Paris Saint-Germain per convertir-lo en un dels millors equips del món.
En un acord que va transcendir el factor esportiu i va implicar també als governs de França i Qatar, Al-Khlaifi es va convertir en el nou líder del París Saint-Germains l'any 2011. Des d'aleshores, el club parisenc ha anat guanyant força en matèria de fitxatges fins al punt de poder reunir al mateix equip Neymar, Messi i Mbappé. Tanmateix, en aquests més d'11 anys, el PSG no ha pogut guanyar encara la Champions League, el veritable objectiu de Qatar.
Qatar pensa en altres alternatives al PSG
Davant d'aquesta situació, segons ha explicat el diari francès L'Equipe, el fons Qatar Sports Investment, estaria pensant a deixar d'invertir tants recursos en el París Saint-Germain per comprar el Manchester United, un club amb una massa social i una història superior a la del PSG, i convertir-lo en l'eix del projecte de Qatar.
Ara bé, a Old Trafford, l'estratègia de Qatar per portar al Manchester United de nou al cim europeu seria la mateixa que han dut a terme a París: fitxar els millors jugadors del món per crear un combinat que, sota el paper, sigui invencible. Per això, ja estarien pensant a portar Mbappé a Manchester, en la que seria l'operació mes gran la història del futbol. Un traspàs que en salari trencaria tots els rècord fins al moment.
Una Premier League amb tres grans xeics
Així doncs, si el traspàs del Manchester United, des Glazers, actuals lideris de l'United, a Qatar, s'acaba fent efectiva, el United es convertiria en el tercer equip de la Premier League dirigit pels diners provinents d'un estat d'orient mitjà. Els altres dos, el Manchester City (Emirats Àrabs) i el Newcastle (Aràbia Saudita); dos clubs que, igual que fa Qatar amb el PSG, serveixen de cortina de fum de dues dictadures que tenen un pressupost financer il·limitat.