Fa tot just dues setmanes, Matías Almeyda vivia el seu moment més àlgid des que va arribar al Sevilla. L'equip va signar un contundent 4-1 contra el FC Barcelona de Hansi Flick, amb un pla de joc atrevit i una posada en escena que va descol·locar el conjunt culer. Va ser una actuació convincent, avalada per un discurs tàctic articulat que transmetia lògica, convicció i direcció.
Però aquesta narrativa es va esquerdar ràpidament. En el retorn després de l'aturada, el Sevilla va caure 1-3 a casa contra el Mallorca de Jagoba Arrasate, deixant una imatge diametralment oposada. El que era preocupant no va ser només el resultat, sinó la manca de coherència respecte a l'ideari que Almeyda havia defensat després del seu èxit contra el Barça. On abans hi va haver adaptació i intel·ligència, ara hi va haver rigidesa i desconnexió.
De la flexibilitat tàctica a la contradicció
Contra el Barça, Almeyda va apostar per una defensa de quatre per tal d'omplir el mig del camp i contenir un rival amb tres davanters. Va ser un ajustament sobre la marxa que trencava amb la línia de tres usada en partits anteriors, i que responia al perfil ofensiu de l'adversari. El Sevilla va pressionar bé, va ser vertical i va dominar amb autoritat. El 4-1 no va ser un accident: va ser el reflex d'una lectura de partit precisa.
Contra el Mallorca, el plantejament inicial va ser gairebé calcat: mateix sistema, mateixa estructura. Al principi semblava lògic. Muriqi era l'únic punta en el dibuix inicial dels balears. Però el gir va arribar amb l'ingrés de Mateo Joseph, que va transformar l'atac vermelló en una doble referència ofensiva. Aquest era, segons el mateix Almeyda havia argumentat després del duel contra el Barça, el moment per recuperar la defensa de tres. Però no ho va fer. I ho va pagar.
Una derrota que colpeja més enllà del marcador
El Sevilla no només va perdre tres punts a casa contra un rival directe. També va perdre part de l'impuls anímic que havia generat amb la seva golejada al Barcelona. L'equip va tornar a mostrar fragilitat defensiva, falta de lectura a la banqueta i un ritme de partit baix. El contrast entre tots dos partits és un advertiment: sense coherència, no hi ha construcció possible.
La situació es complica, a més, per la lesió d'Azpilicueta, que redueix les opcions en una defensa que no troba estabilitat. Almeyda tindrà tot just uns dies per preparar una visita exigent a Sant Sebastià, on el marge d'error s'ha reduït dràsticament. El tècnic argentí ja no és el nom de moda: ara és un entrenador obligat a revalidar el seu projecte sota pressió.