Marcus Rashford s'ha convertit en un problema intern al vestidor del Barça. El davanter anglès va arribar per canviar dinàmiques i sumar gol, i ho ha aconseguit: ha marcat, ha assistit i ha demostrat que pot ser important. Tanmateix, la seva bona ratxa té un efecte col·lateral inesperat. Molt aviat, quan Raphinha rebi l'alta mèdica, tot apunta que Rashford tornarà a la banqueta. I això no li fa cap gràcia.
Rashford sent que ha conquerit el lloc. En els entrenaments se'l veu motivat, confiat, sentint-se imprescindible. Però al Barça hi ha jerarquies futbolístiques, i Raphinha, quan està disponible, és clau en el sistema. El seu retorn ho canvia tot. Rashford ho sap, però acceptar-ho és una altra cosa.
El retorn de Raphinha ho altera tot
I és que el Barça funciona millor amb Raphinha. El brasiler aporta pressió alta, coratge, intensitat i una manera d'entendre el joc que l'equip necessita. Quan Raphinha hi és, el ritme és un altre. S'ataca més ràpid, es recupera més amunt i l'atac té sentit. Rashford ha aportat gol, però no aconsegueix transmetre aquesta energia que contagiï tot l'equip. Aquesta diferència és el que sosté la decisió del cos tècnic.
D'aquesta manera, la situació es torna delicada. Rashford pensava que havia trobat el seu lloc, que la seva titularitat era un mèrit consolidat. Però la realitat competitiva del Barça és implacable: Raphinha condiciona el joc ofensiu com cap altre extrem de la plantilla. I quan ell torna, l'estructura torna amb ell. Rashford pot aportar des de la banqueta... si ho accepta.
Un conflicte emocional i esportiu
Rashford no vol sentir la paraula “rotació”. Ell vol ser titular. I per això hi ha preocupació dins del vestidor: temen que la seva frustració derivi en un problema d’actitud o de convivència. L’equip necessita unitat, no tensions internes ni cares llargues a la banqueta.
Així doncs, la tornada de Raphinha no només recupera l'ànima ofensiva del Barça, també obliga Marcus Rashford a enfrontar la realitat. Ha estat titular, ha rendit i ha marcat… però el Barça és millor amb el brasiler que amb ell. Ara queda en mans de Rashford demostrar si està preparat per competir sense trencar l'equilibri del vestidor. El repte és futbolístic, però també emocional.