Carregant...

Manolo Lama ha entrat de ple en el debat sobre qui ha de ser considerat el millor jugador del món i ha col·locat Lamine Yamal en un lloc privilegiat. El periodista no ha volgut reduir la discussió únicament a gols, títols o estadístiques, sinó que ha introduït un criteri molt més subjectiu: quin futbolista li faria pagar una entrada únicament pel plaer de veure'l jugar.

"Si pagués una entrada, jo pagaria primer per veure Lamine", va assegurar Lama a El Tertulión de Tiempo de Juego. La seva reflexió va néixer precisament en preguntar-se què significa realment ser el millor: si es premia el més efectiu, el que guanya més títols, el que completa més regats o el futbolista capaç d'oferir alguna cosa diferent cada vegada que rep la pilota.

Lamine ofereix una cosa que no es mesura només amb gols

Per a Lama, aquí apareix el gran avantatge del jugador del Barça. Lamine pot decidir partits amb gols o assistències, però també té una capacitat especial per generar expectació fins i tot abans que acabi la jugada. Cada vegada que rep obert a la banda, hi ha la sensació que pot intentar alguna cosa diferent i trencar un partit mitjançant talent individual.

Lamine Yamal Barca

Això no significa que Lama consideri Mbappé inferior en tots els contextos. Ell mateix va matisar que l'elecció dependria de l'equip que hagués de construir. Si necessités un atacant preparat per jugar amb espais, esperar a dalt i garantir una enorme producció golejadora, el francès podria ser una opció més adequada per les seves característiques.

Entre eficàcia i espectacle, Lama tria espectacle

La diferència apareix quan la pregunta deixa de ser quin futbolista fitxaria per a un sistema concret i passa a ser per qui pagaria personalment una entrada. En aquest escenari, Lama no té dubtes: escolliria Lamine Yamal. "Jo pagar diners per veure, pagaria per veure Lamine", va insistir durant el debat, separant així l'efectivitat pura del component d'espectacle.

La comparació arriba a més en ple debat per la Pilota d'Or, on qualsevol valoració sobre Lamine, Mbappé o Rodri adquireix encara més repercussió. Lama no planteja que existeixi una única manera de determinar qui és el millor, precisament perquè cada criteri condueix a una resposta diferent. La seva preferència parteix de l'entreteniment: si ha de seure en una grada i triar únicament un futbolista pel que pot fer amb la pilota, Lamine està per davant. Per al periodista, hi ha jugadors que asseguren xifres i altres que fan que l'espectador esperi alguna cosa extraordinària en cada acció.