A Can Barça hi ha un murmuri que creix. Als passadissos, entre els entrenadors i els veterans, es comença a mencionar la “maledicció del 10”. Aquest número sagrat que va portar Leo Messi i que des de la seva marxa sembla portar més pes que glòria. L'últim a carregar-lo és Lamine Yamal, la nova joia del club, i la seva història comença a recordar massa la d'Ansu Fati. El temor és real.
La fama sobtada pot ser una arma de doble tall. Yamal, amb tot just 18 anys, s'ha convertit en estrella mundial d'un dia per l'altre. Publicitat, xarxes socials, atenció mediàtica, compromisos, pressió... un tsunami emocional que ni els adults més experimentats saben gestionar. El Barça l'ha elevat al rang de jugador franquícia, la nova cara del club, i li ha donat l'icònic dorsal 10, un número que devora qui no està preparat.
El ’10’ pesa massa al Barça
Fa uns anys, Ansu Fati va viure la mateixa història. Era l'hereu natural de Messi, el nen que havia de salvar el club i omplir el buit de l'ídol. Però les lesions, la pressió i les expectatives impossibles el van trencar. Avui lluita per recuperar el seu nivell lluny de Barcelona. Yamal sembla seguir un camí paral·lel. L'entorn tem que la història es repeteixi.
El coach esportiu Xesco Espar, exentrenador del Barça d'handbol, ha advertit públicament al diari Sport sobre el risc. Creu que Lamine no està gestionant bé la fama ni la pressió que comporta ser el símbol del projecte. “No ho està fent bé”, afirma sense embuts. “Ha de centrar-se a recuperar-se, a descansar, a deixar de banda els compromisos amb marques. El primer pas cap a una lesió és la falta de descans”, recalca.
La pubàlgia que arrossega Yamal preocupa el cos tècnic. Però més enllà de l’aspecte físic, al club preocupa la seva actitud. Alguns gestos recents, com ara esborrar-se de l’entrenament voluntari després del Clàssic o mostrar-se distant amb companys, no han passat desapercebuts. “No es pot liderar el Barça amb aquesta actitud”, assenyala Espar. “Si pensa més en la seva marca personal que en el rendiment col·lectiu, acabarà perdent-se a si mateix”.
Després de Messi, el ‘10’ al Barça és molt més que un dorsal
Els veterans hi veuen paral·lelismes amb la caiguda de Fati. Tots dos van ser llançats a l'estrellat massa aviat. Tots dos es van convertir en símbols d'una reconstrucció. I tots dos van sentir el pes d'un número que crema. Al vestidor se'n parla amb cautela, però molts coincideixen: el 10 del Barça exigeix maduresa emocional, no només talent. I això no s'ensenya als entrenaments.
Els experts insisteixen que el club ha de protegir-lo millor. No sobreexposar-lo. No deixar que les xarxes i les marques marquin el seu ritme. Perquè el principal enemic del Barça no és al Reial Madrid, ni en els rivals europeus. És a dins: és el mateix Barça i la seva ansietat per fabricar ídols abans d'hora. Si no corregeixen el rumb, la maledicció del 10 podria cobrar-se una altra víctima.