Luis de la Fuente sap que té una tasca pendent amb Martín Zubimendi. Espanya va guanyar el Mundial amb Rodri com a amo del migcamp, però el torneig va deixar el jugador de l'Arsenal incòmode. Va arribar com a alternativa natural al futbolista del Manchester City i va acabar tenint només 21 minuts, tots a la final contra l'Argentina. Ara el seleccionador vol reconstruir una relació tocada per aquesta falta de protagonisme.
La decisió té una explicació més que clara. Rodri va recuperar la seva millor versió durant el campionat, va sostenir l'equip en els moments més delicats i va acabar convertint-se en una de les grans figures del títol. De la Fuente amb prou feines va trobar espais per repartir minuts en aquesta posició. No obstant això, el problema apareix mirant al futur, ja que Rodri té 30 anys i Espanya necessita preparar des de ja a qui pugui assumir el seu lloc quan arribi el relleu.
Zubimendi continua sent l'hereu de Rodri
Zubimendi continua sent l'escollit. La seva lectura tàctica, la seva capacitat per jugar a un o dos tocs i la seva facilitat per ordenar l'equip des de la base encaixen perfectament amb el model de la selecció. A més, el seu salt a l'Arsenal li ha permès competir en un context de màxima exigència. De la Fuente no vol que el Mundial deixi una cicatriu que acabi allunyant-lo del grup.
El seleccionador pretén parlar amb ell i retornar-li importància des de les pròximes convocatòries. No es tracta de treure a Rodri abans d'hora, sinó de construir una transició. Espanya necessita que tots dos puguin conviure, alternar-se i fins i tot compartir minuts segons el rival. Per a això, Zubimendi ha de tornar a sentir-se important i recuperar la confiança que tenia abans del torneig.
El Mundial va deixar Zubimendi tocat
El Mundial va deixar una sensació difícil de gestionar per al migcampista. Va estar disponible durant pràcticament tota la competició, però va veure des de la banqueta com Rodri acumulava minuts i responsabilitat sense descans. Fins i tot altres migcampistes com Fabián Ruiz, Mikel Merino o Dani Olmo van tenir més participació. Entrar únicament a la final va ser un premi tardà per a un futbolista que esperava tenir un paper molt més gran.
De la Fuente sap que no es pot permetre perdre'l. Rodri continua sent el present, però Zubimendi representa bona part del futur de la selecció en aquesta posició. La prioritat és recuperar la confiança del jugador, integrar-lo de nou en la rotació i demostrar-li que el Mundial no defineix la seva jerarquia. Espanya va aixecar la Copa amb Rodri, però per continuar competint quan ell ja no pugui sostenir-ho tot, necessitarà que Zubimendi torni a sentir-se imprescindible.