Luis de la Fuente vol ajuntar Fermín López i Lamine Yamal en l'onze d'Espanya per la mateixa raó que els ajunta Hansi Flick al Barça i no només és pel rendiment ofensiu que treuen de la seva societat. Quan Lamine es queda a dalt, Fermín fa la carrera que falta. Si puja el lateral esquerre rival, el migcampista pot anar darrere d'ell i evitar que el lateral dret espanyol es quedi sol davant de dos jugadors. Aquesta feina és la que el seleccionador vol traslladar a la Roja.
Al Barça, Fermín ja fa aquest esforç. Pot estar a prop de Lamine quan l'equip ataca i, si es perd la pilota, és capaç de córrer cap enrere per ajudar a la seva banda. Flick compta amb ell per a això, a més de per la seva arribada a l'àrea. De la Fuente veu la possibilitat d'aprofitar aquest mateix repartiment amb dos futbolistes que ja estan acostumats a jugar junts.
Fermín fa les carreres que li falten a Lamine
La idea s'entén amb una jugada molt simple que es repeteix moltes vegades. L'extrem rival rep i el lateral del seu equip el dobla per fora. Si Fermín segueix el que puja, el lateral d'Espanya pot quedar-se amb l'extrem. Així es reparteixen els dos rivals i cadascú sap a qui li toca cobrir sense estar en constant inferioritat.

Per a Lamine, aquesta ajuda també es nota quan Espanya recupera la pilota. Si Fermín ha fet la carrera cap enrere, l'extrem pot rebre més amunt i atacar abans que el rival torni a col·locar-se. És una manera d'aprofitar el que dona Lamine a prop de l'àrea sense deixar el lateral espanyol desprotegit quan l'altre equip surt per la seva banda.
De la Fuente vol aprofitar el que funciona al Barça
El doblet de Fermín davant l'Atlètic de Madrid li dona arguments per ser titular pel que aporta en atac. La seva feina al costat de Lamine explica per què té sentit que els dos surtin junts. De la Fuente pot demanar-li al migcampista el mateix que ja li demana Flick cada setmana.
Fermín pot arribar a l'àrea per rematar i, en la jugada següent, baixar a ajudar el lateral. Aquest segon esforç és el que més interessa al seleccionador quan Lamine es queda a dalt. Espanya ja té al Barça un exemple de com repartir aquesta feina entre els dos.