La selecció espanyola comença a definir el seu full de ruta de cara al Mundial i Luis de la Fuente ja té clares algunes de les peces clau del seu esquema. En un centre del camp ple de talent i competència, cada decisió té conseqüències, i una d'elles apunta directament a un nom propi com el de Fabián Ruiz.
El seleccionador vol construir un equip amb identitat, ritme i capacitat d'arribar a l'àrea. En aquest context, ha apostat per un model en què Pedri és intocable com a interior i on Fermín López guanya pes com a mitjapunta. Aquesta combinació comença a marcar el dibuix de l'equip i, al mateix temps, deixa fora perfils que no encaixen del tot en aquesta idea o que no tenen el nivell dels anteriors.
Pedri és fix i Fermín es guanya el lloc
Dins del pla de Luis de la Fuente hi ha una peça que no es negocia. Pedri serà l'eix del centre del camp, el jugador encarregat d'organitzar el joc i donar continuïtat a la possessió. La seva capacitat per entendre el partit i marcar el ritme el converteixen en imprescindible, ja que no hi ha ningú al món capaç de fer el que fa el canari.
Al seu costat, la irrupció de Fermín López ha canviat l'escenari. El jugador del Barça aporta arribada, intensitat i presència a l'àrea. El seleccionador valora aquest perfil perquè afegeix gol i dinamisme en atac. Aquesta aposta condiciona la resta de decisions. L'equip busca equilibri, però també verticalitat, i aquí és on Fermín ha guanyat avantatge davant d'altres centrecampistes.
Fabián, el gran damnificat malgrat el seu gran nivell
El principal perjudicat per aquest nou repartiment de rols seria Fabián Ruiz. El centrecampista arriba amb un currículum difícil de discutir, és campió de l'Eurocopa amb Espanya i peça important al PSG en el seu camí cap a la Champions League. Tanmateix, en el futbol de seleccions no sempre n'hi ha prou amb el rendiment individual. L'encaix en el sistema és determinant, i en aquest cas, la presència de Pedri i Fermín redueix el seu espai en l'onze.
Fabián podria continuar entrant en les convocatòries, però el seu paper canviaria. Passaria de ser titular habitual a una opció més dins de la rotació, depenent del tipus de partit. D'aquesta manera, De la Fuente deixa clar el seu missatge, ja que prioritza el sistema i l'equilibri de l'equip per damunt de noms propis, fins i tot si això implica deixar en segon pla un campió d'Europa.