Luis de la Fuente comença a tenir un problema que no esperava amb dos dels seus futbolistes més importants. Rodri i Pedri estaven cridats a formar una de les millors societats del Mundial, però la realitat del torneig ha deixat un dubte incòmode: quan coincideixen en el camp, cap dels dos sembla acostar-se al seu nivell habitual. Espanya guanya i competeix, però els seus dos cracs en el centre del camp no encaixen com haurien de fer-ho.
La sospita del seleccionador no és poca cosa. Rodri ha anat creixent fins a recuperar sensacions de líder, com va demostrar davant Portugal, on va ser elegit millor jugador del partit. Pedri, en canvi, viu una situació oposada. El canari no està trobant continuïtat, apareix lluny de les zones on més mal fa i la seva influència en la circulació ha baixat de forma preocupant.
Rodri torna a manar en la medul·lar
El problema és que Rodri ja no és discutible per a De la Fuente. Quan està bé, ordena, corregeix, sosté l'equip i permet que Espanya jugui molt més amunt. La seva presència dona equilibri i seguretat, dos aspectes fonamentals en una fase eliminatòria. Per això, si el seleccionador ha de triar, el perjudicat no sembla que hagi de ser el centrecampista del Manchester City.
Pedri necessita un altre context. La seva millor versió apareix quan pot rebre entre línies, girar, accelerar jugades i connectar amb els davanters sense haver d'adaptar-se constantment al ritme d'un altre organitzador. Amb un Rodri tan dominant, moltes possessions passen primer pel pivot i això redueix l'espai del jugador del Barça. No desapareix per falta de qualitat, sinó perquè l'ecosistema no el potencia.
Pedri queda assenyalat en aquest Mundial
De la Fuente comença a sospitar que ajuntar els dos no millora automàticament Espanya. Sobre el paper, Rodri i Pedri haurien de complementar-se. En el camp, tanmateix, l'equip guanya control però perd frescor interior. La pilota circula, encara que no sempre trenca. I en aquest escenari, Pedri queda més exposat perquè s'espera molt més d'ell.
El Mundial ha col·locat el canari a anys llum del seu nivell habitual. No està fi, no domina els partits i tampoc transmet aquesta superioritat silenciosa que sol tenir en el Barça. De la Fuente ho sap i per això l'elecció es torna delicada. Espanya pot seguir ambdós, però el seleccionador ja entén que l'equilibri potser exigeix sacrificar-ne un. I ara mateix, Rodri sembla imprescindible; Pedri, en canvi, comença a competir contra el sistema.