Luis de la Fuente ja treballa en la llista definitiva per al Mundial de 2026 i hi ha una decisió que li genera un conflicte evident. El seleccionador espanyol reconeix que Marc Bernal ha fet mèrits més que de sobres com per a ser a la convocatòria, però tot apunta que no serà inclòs. Una situació que, fins i tot dins del cos tècnic, s'assumeix com una de les més injustes a nivell individual. Tot i que és inevitable.
Bernal ha estat un dels noms propis de la temporada. El seu creixement, personalitat i rendiment al centre del camp l'han col·locat en el radar de la selecció absoluta. Tanmateix, el problema no és en el seu nivell, sinó en l'enorme competència que hi ha en la seva posició, respecte dels altres migcampistes espanyols.
Rodri i Zubimendi no poden caure de cap manera
La posició de pivot és una de les més exigents dins del sistema de la selecció. No es tracta d'un rol qualsevol, sinó del jugador que equilibra l'equip, organitza el joc i sosté l'estructura tàctica. És l'extensió de l'entrenador sobre el terreny de joc. En aquest escenari, Rodri i Martín Zubimendi parteixen amb un avantatge clar en portar molt de temps a un altíssim nivell en aquesta demarcació amb Espanya i els seus equips.
I és que tots dos han demostrat un rendiment consolidat en l'elit. La seva experiència, el seu coneixement del sistema i la seva capacitat per gestionar partits de màxim nivell els converteixen en opcions prioritàries per al seleccionador. Això redueix considerablement el marge per incorporar un tercer perfil en aquesta mateixa posició.
Una decisió injusta, però inevitable
Luis de la Fuente és conscient que deixar fora Bernal no respon a una falta de mèrits ni de talent. Al contrari, considera que el seu nivell justificaria plenament la seva presència al Mundial del 2026. Tanmateix, la realitat de la convocatòria obliga a prendre decisions en funció de l'equilibri de l'equip i en el seu cas, ja no hi ha manera de fer-li un lloc.
La realitat és que el seleccionador haurà de deixar fora un jugador que podria aportar molt a l'equip gràcies a unes qualitats que els altres no tenen. D'aquesta manera, Bernal es converteix en un dels grans damnificats d'una selecció amb excés de talent en determinades posicions, on el rendiment individual no sempre garanteix un lloc a la llista final.