Luis de la Fuente té pendent una conversa important amb Unai Simón. El porter va ser una de les grans figures d'Espanya al Mundial i el seu rendiment li va permetre consolidar-se com una referència absoluta durant el torneig. Tanmateix, una vegada acabada la competició, el seleccionador no vol mantenir automàticament la mateixa jerarquia. El missatge serà clar, perquè el lloc de titular torna a estar obert i haurà de guanyar-se'l una altra vegada.
Fins ara, Unai Simón havia partit amb un avantatge considerable respecte a la resta de porters. De la Fuente confiava plenament en ell, coneixia la seva resposta en els grans partits i entenia que canviar contínuament de porter podia perjudicar l'estabilitat defensiva. Després del Mundial, aquesta protecció desapareix. El tècnic vol iniciar un nou cicle i no pensa garantir minuts únicament pel que s'havia aconseguit anteriorment.
El Mundial ja no garanteix la titularitat
L'actuació d'Unai Simón en el torneig va reforçar moltíssim la seva posició. Va respondre sota pressió, va transmetre seguretat i va aparèixer quan Espanya va necessitar intervencions importants. Per a De la Fuente va ser un dels millors futbolistes de l'equip i, dins de la seva posició, va acabar el campionat en un nivell altíssim.
Però precisament ara comença una etapa diferent. El seleccionador entén que mantenir una competència real és imprescindible per evitar acomodaments. Unai continuarà tenint opcions de continuar com a número u, però haurà de demostrar-ho tant en el seu club com en cada concentració d'Espanya. Perquè Joan Garcia ve prement des de darrere.
De la Fuente vol competència des del primer dia
La conversa no serà un càstig ni una pèrdua definitiva de confiança. Es tracta de donar un canvi en la jerarquia, que durant el Mundial estava completament definida. De la Fuente necessitava certeses en una competició curta i va apostar per Unai sense dubtes. Ara pot permetre's analitzar alternatives, repartir oportunitats i comprovar quin porter arriba en millors condicions a cada finestra internacional.
El mateix Unai Simón haurà d'acceptar aquest escenari. El seu Mundial li dona crèdit, però no un lloc permanent. El seleccionador vol que cada futbolista entengui que el rendiment present tindrà més pes que els mèrits acumulats.
De la Fuente continua valorant enormement el porter, però el tracte de favor s'acaba amb el final del Mundial. La porteria torna a començar pràcticament des de zero. Unai Simón parteix amb prestigi i experiència, tot i que ja no amb la garantia de jugar sempre. Si vol continuar sent el número u d'Espanya, haurà de tornar a demostrar que continua sent el millor.