Luis de la Fuente afronta el seu primer gran conflicte intern del Mundial. Eric García, Marc Pubill i Martín Zubimendi han arribat al torneig després de completar temporades d'enorme nivell, però cap ha tingut el protagonisme esperat. La falta de minuts comença a generar incomoditat perquè tots tres consideren que el seu rendiment mereixia una oportunitat real.
El cas de Zubimendi és el més cridaner. Va ser titular amb l'Arsenal, campió de la Premier, i va arribar com un dels migcampistes espanyols més fiables. No obstant això, De la Fuente ha preferit Rodri, Fabián, Merino i fins i tot altres combinacions abans que donar-li entrada. La seva suplència prolongada ja alimenta dubtes dins del grup.
Eric García i Pubill no entenen la seva falta de minuts
Eric García també esperava tenir un paper més important. Va ser un dels jugadors més utilitzats per Hansi Flick al Barça i la seva polivalència li permet actuar com a central, lateral o migcampista. Malgrat això, De la Fuente ha mantingut la seva confiança en Cubarsí, Laporte i altres defensors, deixant el blaugrana sense la continuïtat que semblava justificar la seva convocatòria.
Marc Pubill viu una situació similar. La seva temporada amb l'Atlètic el va consolidar com un dels laterals més potents d'Espanya, però encara no ha pogut demostrar-ho al Mundial. El seleccionador ha recorregut a Marcos Llorente i Pedro Porro abans que a ell, una decisió que costa d'entendre quan l'equip necessita més profunditat i presència física per la dreta.
Zubimendi encapçala un malestar que pot créixer
No existeix una rebel·lió pública ni declaracions contra l'entrenador, però sí una sensació de greuge esportiu. Tots tres van arribar després de rendir a màxim nivell i ara contemplen com altres futbolistes mantenen la jerarquia per confiança prèvia. De la Fuente defensa l'estabilitat, encara que aquesta fidelitat pot convertir-se en un problema si Espanya necessita alternatives i continua ignorant-les.
La realitat és que Eric, Pubill i Zubimendi no estan gens a gust amb la seva absència dels plans principals obre una esquerda difícil d'ignorar. Si Espanya ensopega davant Àustria, les decisions del tècnic quedaran sota examen. Tres dels millors espanyols en els seus llocs esperen una oportunitat i cada partit sense minuts augmenta una tensió que pot afectar el vestidor durant la fase decisiva del torneig.