La selecció espanyola viu un moment de riquesa competitiva en diverses posicions, però també de reptes molt importants que Luis de la Fuente ha de ser capaç gestionar amb molta solvència. Si la competència a la porteria, amb noms com Joan García, ja apuntava a ser exigent, el seleccionador té clar que hi ha un escenari encara més complex com ho és la pugna pel mig centre entre Rodri i Martín Zubimendi.
No es tracta d'una competència més. És una lluita directa pel lloc més important a nivell tàctic de l'equip, el que marca el ritme del joc, equilibra el bloc i condiciona tot el sistema. Per això, dins del cos tècnic hi ha la sensació que aquest duel pot generar més dificultats de gestió que qualsevol altra posició i els interessats no són jugadors menors.
Dos líders per a un únic rol a la plantilla
Rodri parteix com el titular natural. El seu rendiment en l'elit europea, la seva experiència i el seu pes dins de l'equip el converteixen en una referència indiscutible. És el jugador que organitza, que dona continuïtat al joc i que sosté l'equip en els moments de pressió. No obstant això, Zubimendi ha fet un pas endavant definitiu en absència de Rodri. El migcampista ha demostrat que pot competir al mateix nivell, oferint un perfil molt similar però amb més continuïtat al llarg dels últims mesos. Això sí, sense aquell pic de nivell que ja va mostrar Rodri en el seu moment
I és que precisament aquesta similitud és el que complica l'escenari. Ambdós són especialistes en una posició molt concreta, cosa que limita la possibilitat de fer-los conviure al camp sense alterar el dibuix de l'equip sobre el verd.
Un repte de vestidor i de gestió esportiva
Luis de la Fuente és conscient que haurà de gestionar amb cura aquesta situació. No només es tracta de decidir qui juga, sinó de gestionar expectatives, minuts i rols dins del grup. En una selecció on la competència és màxima, mantenir l'harmonia serà tan important com encertar en les decisions tàctiques.
La realitat és que aquest pols al migcamp pot marcar el futur immediat de l'equip. D'aquesta manera, el seleccionador afronta un dels seus majors desafiaments com ho és convertir una competència d'alt nivell en una fortalesa col·lectiva sense que es converteixi en un problema intern. Una cosa que no només passarà a la porteria amb Joan Garcia.