Han passat pràcticament 26 anys de la seva fuga al Reial Madrid i Luis Figo sembla seguir sense ser conscient del mal que va fer a l'afició del Barça quan va prendre aquella decisió. El portuguès, que ara treballa per a la UEFA, ha recordat aquells tumultuosos dies de principis de segle, quan va commocionar el futbol espanyol i va decidir deixar el Barça, del qual era capità i emblema, per fitxar pel Reial Madrid, fent real la promesa de Florentino Pérez de fitxar Luis Figo si era elegit president per davant de Lorenzo Sanz.
"Quan me'n vaig anar del Barça al Madrid em va sorprendre el que va ocórrer. La bola de neu es va començar a fer cada vegada més gran i ja no hi va haver marxa enrere", ha recordat el portuguès al podcast The Obi One, que presenta l'exfutbolista Obi Mikel. "Em vaig equivocar en dir en una entrevista que mai fitxaria pel Reial Madrid", ha afegit. I és que un dia abans que s'oficialitzés el seu fitxatge pel Madrid, que va fer efectiva la clàusula de rescissió, de 60 milions d'euros, Figo va concedir una entrevista al diari Sport en la qual, amb la samarreta del Barça posada, jurava amor etern pel club blaugrana. L'acusació de traïció, doncs, estava més que justificada.
La nit del 'cochinillo', culpa de la premsa de Barcelona, segons Figo
El pas de Figo al Reial Madrid no només va ser el fitxatge d'una estrella per l'etern rival, sinó que va provocar un canvi de cicle. Naixia el Madrid dels Galàctics, mentre que el Barça va caure en una crisi de resultats i d'identitat de la qual trigaria 4 anys a aixecar-se, fins a l'arribada de Joan Laporta a la presidència, Frank Rijkaard a la banqueta i Ronaldinho i el seu somriure infinit a la gespa.
El moment més tens es va viure en el segon Barça - Madrid amb Figo en el conjunt blanc. En el primer, el portuguès va agafar el cap, mentre era increpat pel públic i invisibilitzat al camp per un Carles Puyol recent arribat a l'elit. En el 2002, en el segon assalt, tot es va escalfar. Des de la premsa de Madrid es va començar a demanar que Figo s'atrevís a llançar els córners, cosa que no va fer un any abans, que plantés cara al mal ambient. "Lògicament jo era el centre d'atenció pel que va ocórrer, però tampoc va ser agradable per a la resta de l'equip. No era un bon ambient per jugar al futbol", recorda. Per a Figo, tot va ser culpa de la premsa de Barcelona. "Vam haver de parar el joc, començar de nou... El camp estava ple de coses. És història, saps? Però tot això va ser provocat per la premsa de Barcelona".
El seu fitxatge per l'Inter i el record d'un Ronaldo imparable
Després del seu pas pel Reial Madrid, Luis Figo va acabar la seva carrera en un altre històric, l'Inter de Milà, encara que en el podcast admet que va estar molt a prop de jugar al Liverpool de Rafa Benítez. "Al final no va passar res, era el destí. Vaig triar l'Inter per un tema de sentiments. El Manchester United? No, no, mai hi va haver oportunitat. Ni amb el United ni amb el City".
A més, el que fos el millor extrem del món, recorda amb nostàlgia el gran Ronaldo Nazario que ell mateix va veure néixer al Barça i amb el qual després també compartiria vestidor al Reial Madrid. "En aquella època estava prim i era pur talent. No necessitava entrenar perquè era molt molt molt superior a tots. Físicament va canviar, les lesions el van fer patir molt. El físic li va canviar, però la qualitat seguia allà quan va fitxar pel Reial Madrid. Per a mi és el millor definidor del món".