El Girona s’ha complicat la classificació per als vuitens de final de la Copa del Rei després de perdre per 0 gols a 2 contra el Llevant. Els gironins han estat superiors durant pràcticament tot el partit però els visitants n’han tingut prou amb dues jugades per encarrilar l’eliminatòria.

Il·lusió

Un Montilivi amb menys assistència de l’habitual ha estat l’escenari del primer partit de l’eliminatòria de la il·lusió. Catalans i valencians s’han trobat a l’estadi gironí amb l’objectiu de fer un primer pas decisiu cap als vuitens de final de la Copa del Rei. Els locals mai han aconseguit superar els setzens, i és ben sabut per tothom que a Pablo Machín i els seus els encanta fer història.

Amb l’alegria pròpia de qui estrena el seu caseller històric de triomfs a domicili a Primera Divisió, i amb un ull posat en la visita del Madrid de la propera jornada, el Girona volia seguir somiant. Nova competició, nous reptes. El sabor de competir a l’elit és massa dolç com per renunciar-hi.

La il·lusió d’uns i altres s’ha traduït en poques rotacions en ambdós conjunts (poques més que les obligades per molèsties). I en un nerviosisme general que ha desencadenat en imprecisions i descontrol. Els primers instants no han admès ni dominador ni bon joc, i les ocasions se n’han ressentit. Paciència; els dos equips tenien clar que el d’avui era un matx de, com a mínim, 180 minuts.

Poc a poc, no obstant això, el Girona s’ha anat fent amb el control del partit i s’ha aproximat força a la seva millor versió. Com a mínim, s’ha pogut reconèixer bona part de l’ADN que l’ha portat al màxim nivell del futbol espanyol. L’exblaugrana Oier, ara defensant la porteria del Llevant, no ha hagut d’intervenir en pràcticament cap ocasió, però les sensacions eren molt positives.

Desil·lusió

Quan més a prop estaven els aficionats gironins de cantar el gol dels seus, però, el Llevant ha reaccionat en forma de gol. Contraatac letal, assistència de Morales i definició de Boateng fora de l’abast d’un Bono que repetia titularitat per segon partit consecutiu. Gerra d’aigua freda; a camp contrari, les dianes tenen el doble de valor. I fan el doble de mal. I més si es produeixen a les acaballes de la primera meitat.

Els de Machín tenien clar que havien de posar una marxa més si volien evitar que el resultat de l’anada sentenciés l’eliminatòria, i des del primer minut de la represa han intentat capgirar el marcador. O, si més no, marcar un gol que fes menys rugós el camí de la remuntada. Ocasions i més ocasions. Per molt complicat que semblés el trajecte, per arribar al final calia fer la primera passa.

El que és, juntament amb Guardado, el fitxatge més rendible de la temporada a la Lliga Santander, però, no entén de superioritat ni justícia. Enis Bardhi ha centrat magistralment un córner perquè Doukouré etzibés una potent rematada i Bono posés de la seva part per tornar a congelar Montilivi. Segona estocada. I l’eliminatòria, costa amunt per al Girona.

Tot i que els locals no s'han rendit, Oier ha evitat que aquests acabessin el partit d'anada dels setzens de final amb un resultat menys cruel del que ha acabat reflectint el marcador. El Llevant ha tirat d'ofici per imposar-se a domicili a un Girona que s'ha complicat força la classificació per a la següent ronda. El Ciutat de València dictarà sentència.