"Segueix el teu instint" ha estat un dels mantres que ha acompanyat Marc Márquez durant el seu camí. Del capdamunt al no-res tot va passar del dia a la nit. La caiguda va ser en picat. Tal com ha apuntat el de Cervera aquest diumenge, "estar a la glòria i caure és pitjor perquè caus amb més inèrcia".
No obstant això, tocar fons li ha servit al 93 per ser "més fort i calculador" i, sobretot, per "estar en pau amb mi mateix, que és el més important". I és que la gesta que ha firmat Marc Márquez aquest diumenge va molt més enllà de ser el seu Mundial número 9. El que ha fet Marc Márquez ha estat un acte de redempció, d'alliberar-se de la culpa que sentia després de la seva lesió. "Tornar abans d'hora va ser una decisió completament meva", recordava Marc ja amb el novè a la butxaca. I després de quatre operacions, dues diplopies i molt patiment ― seu i dels seus ― en l'ombra, Marc Márquez ha pogut tancar el cercle, treure's l'espina.
Marc Márquez: "El destí algú el guia"
Marc Márquez esclatava d'emoció ja abans de veure la bandera a quadres: "He fet el darrer sector plorant", ha admès el lleidatà. Tal com li ha recordat l'organització de MotoGP en la projecció que tenia preparada per al campió, al 93 ja li havien vingut al cap tots els esforços, totes les renúncies i tots els dolors que aquest diumenge han valgut la pena.
"Les coses no venen per si soles. Estic en un moment de la meva vida personal molt feliç, molt estable, professionalment també. El destí, de vegades, diuen que és casualitat, però jo crec que algú el guia. El destí ha dit que el cercle s'havia de tancar aquí al Japó i que a aquest cercle havia d'estar el meu equip d'Honda al podi també. Joan Mir els ha dut allà per veure'm a dalt de tot".
Marc Márquez entra en una llista d'elegits: Michael Jordan, Muhammad Ali o Tiger Woods
El retorn de Marc Márquez a l'Olimp del motociclisme deu la seva raó de ser al "bucle" en què el cerverí havia entrat "després de la caiguda de Jerez". Tenia un deute amb ell mateix que aquest diumenge ha saldat. Sigui com sigui, esportivament, la seva gesta el fica en una llista d'elegits. El seu retorn al capdamunt després d'una odissea com la que ha passat només és equiparable a proeses protagonitzades per icones de l'esport com Michael Jordan o Muhammad Ali. Això sí, qüestionat per això, el 93 ha deixat clar que "no seré jo qui es fiqui entre aquests noms".
Moments com els tres títols consecutius després de la seva tornada o el flu game del 23, o el K.O. a Jerry Quarry després de negar-se allistar-se a l'exèrcit per una guerra en el cas del boxejador resen ja al costat de la victòria al GP del Japó d'un Marc Márquez que, per a més inri, ha estat acompanyat sempre pel seu germà. El seu millor suport per aixecar el cap, el seu far per seguir motivat i, per acabar-ho d'adobar, el seu rival més dur abans de poder dir que és enneacampió.