Leo Messi ha fet un avís dins de la selecció de l'Argentina i el missatge apunta directament a Julián Álvarez. El davanter arriba a la semifinal del Mundial contra Anglaterra després d'haver estat decisiu davant Suïssa, però el seu futur continua generant soroll. El Barça pressiona, l'Atlético mira de reüll i en la concentració argentina comença a molestar que el jugador visqui pendent d'una operació que pot canviar la seva carrera.
Messi no discuteix la qualitat de Julián. Al contrari, sap que és un dels pocs atacants capaços de sostenir pressió, atacar espais i aparèixer en nits grans. El problema és el cap. Leo vol jugadors completament centrats en la selecció argentina, no futbolistes pensant en trucades, reunions o moviments de mercat just abans d'una semifinal.
Messi exigeix compromís als seus companys
La preocupació del capità és contundent. L'Argentina es juga el pas a la final contra Anglaterra i no pot permetre's que un dels seus davanters arribi dividit mentalment. Julián ja ha demostrat que pot ser decisiu, però també ha alternat moments de suplència i debat intern. Si la seva ment està més a prop del Barça que del partit, Messi prefereix que comenci una altra vegada des de la banqueta.
Scaloni haurà de valorar el missatge. En circumstàncies normals, Julián tindria arguments per ser titular després del seu gol salvador davant Suïssa. No obstant això, l'Argentina no només necessita talent, sinó obediència tàctica, intensitat i concentració absoluta. En una semifinal, un davanter desconnectat durant deu minuts pot trencar tot el pla.
El Barça apareix en el pitjor moment
L'interès blaugrana arriba just quan l'Argentina necessita pau mental. El Barça veu en Julián Álvarez un fitxatge estratègic i el jugador sap que l'oportunitat pot no repetir-se. Però Messi entén que aquestes converses han de quedar fora del vestidor. La selecció no pot convertir-se en una sala d'espera del mercat.
Per això l'avís és tan dur. Si Julián no demostra que està al cent per cent amb l'Argentina, Messi vol que Scaloni el reservi i aposti per un altre nou des de l'inici. No és un càstig definitiu, sinó una forma de protegir l'equip. Leo sap que Julián pot guanyar un partit, però també sap que la samarreta argentina exigeix prioritat absoluta. Primer Anglaterra. Després, si toca, el Barça.