Derrota sagnant del Barça al camp del Leganés (2-1). Els blaugrana es deixen remuntar contra el cuer, que només havia sumat un punt, per deixar escapar la seva condició d’invicte. L’equip torna a mostrar dues cares, desaprofita el seu moment, paga el desgovern i il·lumina amb més força que mai les seves carències.
El partit a la mà
El Barça arribava a Madrid amb les idees clares. Oblidar l’ensopegada contra el Girona i millorar les sensacions que deixa el seu futbol se suposaven dues obligacions per a Ernesto Valverde, que focalitzava les rotacions en dues posicions: el lateral esquerre i el davanter centre. Jordi Alba i Luis Suárez descansaven. Thomas Vermaelen i Munir El Haddadi sortien de l’ostracisme.
Els canvis, o potser el sentit de la responsabilitat d’uns futbolistes que saben que juguen per sota el seu llistó, han connectat el Barça des del primer minut. La pilota era seva i tancava un Leganés que acceptava el plantejament gairebé suïcida: cinc defenses i línies molt juntes, just per davant el porter Iván Cuéllar. Leo Messi, extremadament vigilat, era la gran preocupació dels madrilenys, que havien transformat el partit en un exercici de supervivència.
La fixació amb Messi ha alliberat Philippe Coutinho. El ‘7’ del Barça, sol a la frontal de l’àrea, ha trencat l’empat amb una voleia enganxada al pal. El cel s’obria gràcies a un especialista. El Leganés, superat, s’esfondrava com un castell de cartes. El gol l’ha deixat grogui. I Messi ha estat a punt d’aprofitar-ho, però el seu xut s’ha estavellat a l’escaire. Els pals eren una bombona d’oxigen per al cuer. Estava viu quan ho havia vist perdut.
El partit a la brossa
Poc a poc, el Barça ha anat posant-se al nivell del rival. I quan ha volgut reaccionar el partit ja havia canviat de mans. La possessió no era seva i tremolava en cada transició defensiva. L’equip, sense voler-ho, tornava a posar el focus en les seves vergonyes. És incapaç d’administrar amb garanties una avantatge.
El Leganés ha aprofitat els dubtes per fer sang. Els madrilenys havien canviat de cara gràcies a la falta de traça d’un Barça que atacava per inèrcia i no per voluntat de transcendir. Totes les seves jugades eren previsibles i monòtones, fins que el marcador ha saltat pels aires en un minut frenètic. Un contracop de llibre per la banda esquerra ha acabat al cap d’El Zhar. Gol. Rematada impossible per a Ter Stegen. En la següent jugada, una errada flagrant de Gerard Piqué ha servit en safata el 2-1 a Óscar Rodríguez, que només ha hagut d’empènyer la pilota a porteria buida.
El Barça tenia el càstig que mereixia. Ni més ni menys. Havia jugat amb foc i s’havia cremat. Butarque cantava i saltava perquè era la primera vegada que el seu equip s’avançava després de sis jornades. Els madrilenys havien renascut per demèrit d’un Barça que ja jugava contra el temps. Tornava a remar contracorrent.
Valverde intentava forçar la reacció des de la banqueta amb els canvis de Suárez, Alba i Malcom. Però el ball de noms no s’ha traduït sobre la gespa. La inèrcia ha empès el Leganés, que protegia la primera victòria de la temporada, cap a la seva porteria. Al Barça li costava molt generar ocasions clares i només veia la llum amb els xuts de Coutinho. Cuéllar ha evitat el 2-2 amb dues aturades de mèrit mentre Messi intentava multiplicar-se.
El xiulet final ha enganxat el Barça atacant i acceptant una nova realitat: és vulnerable. La primera derrota, molt dolorosa, aguditza els seus problemes. Valverde té feina i la solució no sembla fàcil.