Joan Laporta va tancar la nit electoral allà on millor s’expressa el seu personatge públic. Entre eufòria, simbologia barcelonista i un ambient de celebració sense complexos. Després d’un diumenge llarg, carregat de focus, votacions i gestos de poder, el president reelegit del Barça va posar rumb a Luz de Gas quan la jornada ja s’havia fos del tot amb la matinada. Eren més de les tres quan va arribar al local, després d’atendre encara els últims compromisos amb la premsa i de completar un dia maratonià que havia començat ben d’hora a l'Spotify Camp Nou. La seva entrada va tenir més d’escena final que no pas de simple festa. La sensació que Laporta no només havia guanyat unes eleccions, sinó que havia recuperat un paisatge emocional que domina com pocs.
Una festa a l’altura del triomf
A dins l’esperava el seu cercle més proper, la gent que ha format part de la campanya i els noms de confiança que l’han acompanyat en les setmanes decisives. No hi havia cap voluntat de rebaixar el to. Tot respirava victòria. Música vinculada a l’imaginari blaugrana, missatges de campanya encara presents i una atmosfera feta a mida per a un dirigent que sempre ha entès el futbol també com una posada en escena. Laporta va aparèixer pletòric, deixant-se portar per la calidesa dels seus i pel pes simbòlic del moment. Després d’un resultat incontestable a les urnes, la celebració tenia tant d’alliberament com de confirmació.
La celebració d’un lideratge reforçat
La festa, és clar, va tenir aquell aire tan identificable que acompanya des de fa anys les grans nits del laportisme. Hi va haver brindis, abraçades, cançons corejades i aquell punt entre desinhibició i solemnitat que converteix les seves celebracions en un relat propi. Laporta es va mostrar expansiu, còmode, feliç. Va saludar, es va deixar fotografiar i va compartir l’alegria amb els seus fidels en un espai que, amb el temps, ha quedat estretament lligat a alguns dels episodis més recordats del seu recorregut al club. Tot plegat encaixava amb el to d’un dia en què havia rebut suport a les urnes, complicitat als passadissos i una demostració pública d’adhesió que va anar molt més enllà del simple recompte.
La matinada, però, també tenia una lectura política i institucional. No era només una nit per celebrar, sinó també una manera d’escenificar que el nou mandat arrenca amb confiança, força i sentit de continuïtat. Laporta va marxar del local quan ja passaven de les quatre, amb la festa consumada i amb la sensació d’haver completat una jornada rodona. L’endemà l’esperava la tornada a la gestió, als despatxos i a les obligacions del càrrec. Però abans va voler regalar-se unes hores de felicitat visible, gairebé ritual, en un espai que ja forma part del seu codi personal. Perquè si les urnes li havien tornat a donar el comandament del Barça, Luz de Gas li va servir per convertir la victòria en imatge.