Lamine Yamal manté una bona relació amb Ferran Torres, però dins del camp la sensació és diferent. L'extrem del Barça considera que Espanya funciona millor quan Mikel Oyarzabal ocupa la punta d'atac. No es tracta d'un problema personal, sinó purament futbolístic: amb el davanter de la Reial Societat troba més espais, millors suports i una referència més clara per atacar.
Ferran Torres ofereix mobilitat, energia i capacitat per aparèixer en diferents zones, però això no sempre beneficia Lamine Yamal. Quan tots dos coincideixen, tendeixen a ocupar espais similars en determinats moments i l'estructura ofensiva perd una mica de claredat. Oyarzabal, en canvi, fixa millor els centrals i allibera zones perquè Lamine pugui rebre més còmode per la dreta.
Oyarzabal facilita molt més el joc de Lamine
De la Fuente valora especialment aquesta compatibilitat entre els jugadors d'atac. Oyarzabal entén quan ha de venir a rebre i quan atacar l'àrea, però sobretot sap arrossegar defenses sense envair la zona d'influència de Lamine. Això permet que l'extrem tingui més situacions d'un contra un i pugui decidir amb més llibertat en els últims metres.
Amb Ferran, la Roja pot guanyar velocitat i amenaça a l'espai, però també perdre una referència fixa. L'ex del Barça tendeix a moure's molt, sortir de l'àrea i buscar zones interiors, cosa que en certs partits acaba acostant-lo massa a Lamine.
La bona relació no garanteix que siguin la millor parella
Lamine i Ferran es porten bé fora del camp i no existeix cap conflicte entre tots dos. El problema apareix únicament quan s'analitza què necessita Espanya perquè el seu principal talent ofensiu rendeixi al màxim. De la Fuente també ho veu i per això continua considerant Oyarzabal com una opció prioritària per als partits importants. El seu joc potser és menys vistós, però ordena millor l'equip i permet que els extrems tinguin més espai.
Ferran continuarà tenint minuts i pot resultar decisiu com a revulsiu o en partits que exigeixin més profunditat. Però ara mateix Lamine se sent més còmode amb un davanter que fixi i li faciliti el joc. La diferència és petita en noms, però gran en funcionament. Amb Oyarzabal, Lamine troba més espais i Espanya sembla més equilibrada. Amb Ferran, la relació personal és bona, però esportivament la societat encara no ofereix el mateix rendiment.