El debat sobre el rendiment de Robert Lewandowski torna a instal·lar-se en l'entorn del Barça. El davanter polonès, referència ofensiva de l'equip des de la seva arribada, comença a generar més dubtes que certeses. L'últim partit contra el Reial Oviedo ha reobert una discussió que al vestidor feia temps que era latent, sobre la seva encaixada en el model de joc i l'impacte que té en l'equip.

En aquest context Lamine Yamal ja hauria comunicat que no se sent còmode jugant amb Lewandowski. No és una qüestió personal, sinó futbolística. L'extrem considera que l'equip perd dinamisme i solucions quan el polonès és la referència ofensiva, cosa que es va fer evident en un partit on el Barça es va tornar a encallar en atac

El partit contra l'Oviedo el deixa en evidència

Davant el Real Oviedo, Lewandowski va tornar a mostrar les seves limitacions. El seu instint golejador continua intacte, però el físic ja no li permet mantenir el ritme que exigeix el Barça. Falta de pressió, cap desmarcatge de ruptura i problemes seriosos per associar-se en espais reduïts. El resultat és un atac més previsible i lent, especialment quan el rival es tanca al darrere.

Robert Lewandowski escalfant-se Barça
Robert Lewandowski escalfant-se Barça

La comparació amb Ferran Torres és inevitable. Cada cop que el valencià ocupa la posició de davanter, l'equip guanya espurna, pressió després de pèrdua i genera més opcions per als extrems. Lamine Yamal nota especialment que amb Ferran troba més línies de passada i espais per encarar. Amb Lewandowski, en canvi, el joc es torna més rígid i les defenses el poden pressionar més.

Lamine Yamal prefereix Ferran Torres

Dins del vestidor ja no és un secret que Lamine Yamal prefereix compartir atac amb Ferran Torres abans que amb Robert Lewandowski. Considera que, tot i els gols del polonès, el balanç global és negatiu. Des del seu punt de vista, el polonès resta més del que suma en els partits, especialment en fases sense pilota i en la construcció ofensiva. El jove extrem creu que el Barça necessita un davanter més mòbil, capaç d'arrossegar defenses i facilitar el joc associatiu i allà, Ferran Torres, sense ser un golejador pur, és el millor per acompanyar el joc de l'equip.

La realitat és que el Barça està en un punt d'inflexió. El pes dels veterans comença a xocar amb la irrupció dels joves. I en aquest xoc, la figura de Robert Lewandowski ja no és intocable. Així doncs, el debat està obert i la pressió, aquesta vegada, ve des de dins del camp.