La nit de París va deixar poques raons per somriure al Barça, però també dues actuacions que mereixen una valoració diferent. Lamine Yamal va tornar a oferir una resposta individual quan l'equip necessitava reaccionar i Xavi Espart va aprofitar l'oportunitat amb solvència. La realitat és que tots dos surten de l'examen de Hansi Flick amb un suport que contrasta amb els dubtes sobre altres companys.
El cas del jove lateral resulta especialment significatiu perquè la comparació més incòmoda apareix dins de la pròpia defensa. Mentre Espart va aportar personalitat i va trobar el camí del gol, Joao Cancelo va acumular dificultats a l'hora de protegir el seu costat. El duel deixa el portuguès davant una exigència més gran, ja que la seva experiència s'ha de traduir en seguretat i capacitat per ajudar l'equip quan el partit es complica.
Xavi Espart respon en una nit que exigia caràcter
Espart va marcar el primer empat blaugrana i Lamine va aconseguir el segon, abans que el PSG resolgués el matx en el tram final. Els seus gols van mantenir el Barça dins d'un partit difícil i van donar una conseqüència concreta a les seves intervencions. Per al planter, respondre en aquest escenari suposa un argument de pes en reclamar la titularitat en la defensa de Flick.
L'actuació d'Espart ofereix motius per continuar confiant en ell. El seu partit permet a l'entrenador sostenir l'aposta pel planter fins i tot després d'una derrota que obliga a revisar errors col·lectius. I és que al món, pocs laterals són capaços de frenar Kvaratskhelia com ho va fer al Parc dels Prínceps.
Cancelo queda en el costat delicat de la comparació
En Cancelo, el balanç apunta cap als seus problemes defensius i l'escassa compensació que va oferir en atac. I és que va destacar negativament la seva actuació davant el conjunt francès. Quan un lateral deixa espais a la seva esquena, l'equip necessita correccions constants. Si a més no aconsegueix generar avantatges amb la pilota, resulta molt més difícil justificar el desequilibri que introdueix a la seva banda.
La conseqüència esportiva d'aquesta comparació pot arribar en el repartiment de confiança. Espart ha donat raons per tornar a jugar i Cancelo necessita corregir la seva resposta. Per a Flick, el criteri s'ha de sostenir en el rendiment i en les necessitats de l'equip. París deixa el jove més ben situat per guanyar protagonisme, mentre obliga el portuguès a demostrar que pot oferir la fiabilitat que exigeix el seu lloc.