Lamine Yamal s'entén bé amb Eric Garcia, però Hansi Flick sap que aquesta societat no sempre serà suficient per a tots els partits. El planter aporta equilibri, bona lectura tàctica i seguretat amb pilota, però hi ha contextos en què l'extrem necessita un lateral molt més agressiu en atac. Per això torna a aparèixer un nom que encaixa especialment bé amb ell: Pedro Porro.
Amb la selecció espanyola, Lamine ha comprovat que Porro li ofereix una cosa diferent. El lateral trenca per fora, arriba constantment a línia de fons i obliga el defensor rival a decidir si tancar sobre l'extrem o seguir la pujada. Aquesta amenaça allibera espais perquè Lamine Yamal rebi més còmode i pugui jugar per dins.
Eric Garcia dona equilibri, però Porro ofereix més profunditat
La realitat és que Flick valora moltíssim Eric perquè entén el sistema i sap quan tancar com a tercer central o quan aparèixer per dins per ajudar en la sortida. En partits on el Barça necessita controlar, aquesta interpretació resulta clau. El problema arriba quan el rival es tanca i cal generar superioritats constants en banda.
Aquí Porro ofereix una altra dimensió. La seva capacitat per repetir esforços, atacar l'esquena del lateral rival i associar-se a prop de l'àrea permet que Lamine no hagi de resoldre sempre en situacions d'un contra dos. L'extrem guanya una línia de passada més i pot seleccionar millor quan encarar.
Lamine ja sap com explotar-ho amb Espanya
La connexió entre tots dos no necessita massa adaptació perquè ja existeix a la selecció. Porro entén quan ha de doblar i quan quedar-se per darrere per no ocupar el mateix espai. Aquesta coordinació facilita que Lamine rebi en zones on pot ser més determinant.
Per al Barça, a més, tindria sentit comptar amb dos perfils diferents al lateral dret. Eric seria l'opció més equilibrada i tàctica, mentre que Porro permetria modificar el pla quan l'equip necessiti profunditat i amenaça exterior. Lamine Yamal no necessita que tots els seus socis juguin igual. Precisament per això valora tant tenir alternatives. Amb Eric pot associar-se i controlar millor els ritmes; amb Porro pot atacar espais i rebre amb més llibertat.
Flick sap que la compatibilitat entre Lamine i Eric continuarà sent útil, però també entén que no pot ser l'única fórmula. Si el Barça vol tenir més registres, l'extrem necessita un lateral capaç de potenciar el seu futbol en atac. I el nom que millor coneix per fer-ho és Pedro Porro.