Gavi ha tornat. I ho ha fet amb força. En aquesta pretemporada, el centrecampista andalús està deixant clar que està en plena forma després d'una temporada complicada per les lesions i la falta de continuïtat. Però més enllà del que mostra en el camp, la seva tornada ha provocat una onada d'entusiasme al vestidor, on els seus companys ho veuen com un jugador indispensable.
Diversos pesos pesants de l'equip, inclòs Lamine Yamal, coincideixen en el mateix: Gavi ha d'estar l'onze. La seva intensitat, la seva pressió, la seva energia i el seu caràcter competitiu encomanen l'equip en cada minut que està sobre la gespa. És un futbolista que canvia el ritme dels partits, que trenca esquemes i que empeny a la resta amb la seva actitud innegociable.
El dilema de Flick
El problema, tanmateix, és que no hi ha buit per a tothom. Hansi Flick té una plantilla molt profunda en el centre del camp. Frenkie de Jong, Pedri, Fermín López, Dani Olmo, Marc Casadó... tots volen minuts. I Gavi, que arriba llançat i amb el suport del vestidor, obliga el tècnic a replantejar-se el seu esquema.
Si Flick aposta per un 4-3-3 clàssic, haurà de deixar a dos centrecampistes fora de l'onze cada jornada. Si decideix utilitzar un sistema més ofensiu, com el 4-2-3-1, Gavi pot tenir un lloc com interior o fins i tot com segon migcampista, encara que això l'obligaria a sacrificar a un perfil més posicional com De Jong o Casadó. Qui es queda fora? Aquesta és la pregunta que comença a planejar sobre el cos tècnic.
Un futbolista especial
Més enllà del tàctic, allò de Gavi és quelcom emocional. Té aquest caràcter que enganxa als aficionats i als seus companys. Ja se'l comença a veure com un líder natural dins del camp, malgrat la seva joventut. El seu compromís amb l'escut és total, i això genera una espècie de protecció col·lectiva cap a ell: tots ho volen en el camp, encara que això signifiqui que un altre es quedi a la banqueta.
Un 'problema' que no ho és tant
Per a Flick, tenir tants jugadors en bon nivell és, en realitat, una bona notícia. La temporada serà llarga, amb moltes competicions i una càrrega de partits elevada. Però és cert que casos com el de Gavi plantegen decisions difícils, perquè hi ha futbolistes que, per més que un intenti rotar o equilibrar, sempre semblen merèixer un lloc fix. I Gavi és un d'ells.