El nom de José Mourinho torna a sobrevolar l'entorn del Reial Madrid i, com sol passar amb el tècnic portuguès, la seva arribada no deixaria indiferent absolutament ningú. En les anàlisis que circulen en l'entorn futbolístic, una idea comença a repetir-se amb insistència perquè la estructura del centre del camp podria patir ajustos profunds si l'entrenador lusità acabés aterrant a la banqueta blanca.
Mourinho considera que mantenir l'equilibri entre perfils és fonamental, especialment a la medul·lar, on prioritza tenir funcions i rols perfectament delimitats. Sota aquesta lògica, algunes lectures apunten que el tècnic no veuria viable la convivència simultània de determinats jugadors amb característiques similars dins del mateix onze.
Camavinga i Tchouaméni, una qüestió d'encaix
El focus d'aquest debat se situa en Eduardo Camavinga i Aurélien Tchouaméni. Tots dos comparteixen trets que, des d'una perspectiva, poden ser un problema, tots dos tenen un gran desplegament físic i són guanyadors de duels. Tanmateix, fallen en el mateix, que tots dos són poc hàbils a l'hora de crear joc des d'enrere i en estàtic.
Dins del club, Tchouaméni és considerat una peça cabdal. El seu rol com a migcampista defensiu i la seva capacitat per sostenir l'equilibri defensiu el converteixen en un futbolista d'enorme valor al Reial Madrid. És un jugador que encaixa amb tots els entrenadors que han arribat i ningú es plantejaria donar-li sortida sota cap circumstància.
La decisió que Mourinho ja ha pres
És precisament allà on emergeix la interpretació més clara. Si Mourinho arribés al Reial Madrid, la lògica del seu historial convida a pensar en una aposta clara per perfils que reforcin Tchouaméni i que no el solapin. És a dir, Camavinga podria convertir-se en el gran damnificat pel seu encaix dins d'un sistema que exigiria rols diferents. El tècnic portuguès vol algú més creatiu a la medul·lar i, evidentment, Camavinga no és aquest jugador que vol. Per la qual cosa el més normal seria que no hi contés en cas d'arribar al Reial Madrid. I és que a Lisboa ho va veure clar.
Per ara, tot pertany al terreny de l'especulació. Mourinho no ocupa la banqueta blanca i Camavinga continua sent un actiu valuós dins del Reial Madrid. Tanmateix, a Chamartín, cada canvi d'entrenador obre la porta a debats sobre la confecció de la plantilla, i en aquest cas el mig del camp passaria a ser l'eix de tota la polèmica.