Les protestes propalestines li han tret tot el protagonisme de la jornada a què estava cridat a ser el nom del dia, el de Jonas Vingegaard, el vencedor de la Vuelta a Espanya més atípica de la història. El danès, doble campió del Tour de França, ha estat el ciclista més regular i s'ha acabat imposant en la classificació general a un Joao Almeida que ho ha intentat tot, però que va acabar per donar el seu braç a tòrcer en l'etapa de dissabte, a la Bola del Mundo.
Vingegaard no només no ha pogut arribar a la meta amb el mallot vermell, sinó que ni tan sols ha pogut pujar al podi, ja que les protestes propalestines han obligat a cancel·lar tots els actes protocol·laris propis de la competició, amb el lliurament del trofeu al campió com a moment culminant.
Madrid, col·lapsada per les protestes
Després de diversos incidents en les jornades prèvies per les protestes propalestines, es va decidir configurar un espectacular dispositiu policial per intentar que l'última etapa es pogués, almenys, acabar. Es va escurçar l'etapa 5 quilòmetres i es van mobilitzar més de 2.500 agents policials, però no ha servit de res.
El pilot ha començat l'etapa sense problemes, però tot s'ha anat torçant a mesures que els ciclistes s'han apropat al centre de Madrid. En diversos punts del recorregut, a la zona de Callao, Recoletos o Atocha, els manifestants han aconseguit trencar el cordó policial per envair la calçada. En un primer moment, els organitzadors de la Vuelta han anat variant el recorregut, fins que s'ha decidit parar, a causa de la impossibilitat de continuar circulant sense risc per a la integritat física dels ciclistes.
Jonas Vingegaard, campió sense despentinar-se
Un final de Vuelta a Espanya atípic i totalment inusual. "L'etapa 21 de La Vuelta finalitza per motius de seguretat. No hi haurà cerimònia protocol·lària de podi", ha afirmat l'organització. I és que ha estat un final de la ronda espanyola que ha anat en consonància amb les tres setmanes de competició. I ja es podia haver previst que el final de festa a Madrid, la capital espanyola, seria el més complicat de tots.
Al final, a nivell esportiu tampoc hi ha hagut tantes sorpreses. Vingegaard, el gran favorit a l'inici de la Vuelta, s'ha acabat imposant amb la llei del mínim esforç, ja que la pressió que ha tingut no ha estat tan forta com la que sí que pateix amb Tadej Pogacar al Tour de França. Joao Almeida, tot i intentar-ho fins al final, ha estat un gran competidor per ser segon. I Tom Pidcock completa el podi de manera merescuda.
El que sí que queda clar és que la Vuelta no ha passat desapercebuda per a ningú. I novament es confirma que, encara que pocs ho vulguin acceptar, l'esport és política.