Joan García ha arribat del Mundial amb una conclusió clara sobre la defensa del Barça, ja que Pau Cubarsí necessita un soci molt concret per oferir la seva millor versió. El porter considera que el jove central creix quan juga acompanyat per un defensa esquerrà, veterà i amb capacitat per ordenar la línia, corregir cobertures i assumir part de la sortida de pilota.
La referència més evident està en el que va succeir amb Íñigo Martínez i Aymeric Laporte. Amb el primer, Cubarsí va trobar durant el seu creixement al Barça un company experimentat que equilibrava la seva agressivitat i li permetia anticipar amb més seguretat. Amb Laporte, durant el Mundial, va tornar a sentir-se protegit per un perfil semblant i Espanya va construir una defensa pràcticament inexpugnable i es va erigir com el millor defensa del planeta.
Joan García no és l'únic que ho observa
Dins del club existeix des de fa mesos el debat sobre la necessitat d'incorporar un central esquerrà amb experiència. Eric García pot rendir a l'eix, Gerard Martín ofereix una solució d'emergència i Álvaro Cortés té projecció, però cap reuneix actualment totes les característiques que tenia Íñigo i que Laporte va mostrar al costat de Cubarsí.
El problema no és únicament defensiu. Quan Cubarsí ha de col·locar-se en el perfil esquerre o assumir massa responsabilitat en la primera construcció, perd part de la seva capacitat per trencar línies des de la seva zona natural. Un esquerrà permet obrir el camp, millorar els angles de passada i reduir les pèrdues perilloses davant pressions altes. Aquí apareix el temor de Joan.
Sense aquest perfil, Flick perd el millor Cubarsí
Sense aquest soci, el Barça pot tenir onze futbolistes sobre la gespa i sentir-se com si jugués amb deu durant determinades fases. No perquè un dels seus centrals manqui de nivell, sinó perquè l'estructura obliga Cubarsí a resoldre funcions que no potencien les seves millors qualitats. Joan García vol una defensa que faciliti també la seva feina des de la porteria i permeti sortir amb neteja.
Laporte seria el model perfecte, tot i que el seu preu actual converteix el fitxatge en una operació extremadament complicada. El Barça busca un central esquerrà, expert i assumible econòmicament, conscient que repetir exactament aquest nom pot ser impossible. Per a Joan, l'important no és fitxar una estrella, sinó recuperar el perfil. Cubarsí ja ha demostrat amb Íñigo i Laporte que, quan té experiència i esquerrana al seu costat, pot convertir-se en un dels centrals més dominants. Sense aquesta peça, Flick corre el risc de malgastar part del talent del seu millor defensor jove.