Amb només 22 anys, Iris Tió ha deixat una empremta profunda en la natació artística catalana i mundial. La jove barcelonina, que va créixer admirant llegendes com Gemma Mengual, Ona Carbonell i Andrea Fuentes —que ara és la seva entrenadora—, ha superat totes les expectatives. A Singapur, Iris va captivar tothom amb tres medalles d’or: en solo lliure, en duet femení amb Lilou Lluís i en duet mixt amb el català Dennis González. A més, ha sumat tres bronzes. Aquest palmarès li ha valgut el títol de millor nedadora del Mundial, un guardó atorgat pels World Aquatics. Però, més enllà dels números, Iris emociona amb la seva manera única de nedar i crear art dins l’aigua. El seu camí només acaba de començar, però ja ha obert una nova porta per a la natació artística catalana. Ara, la barcelonina atén ElNacional.cat per parlar sobre tot el que li ha succeït.
Abans d’entrar en matèria, com estàs? Has pogut pair en aquests dies de descans tot el que va passar a Singapur?
No gaire, la veritat. Des que vam arribar no hem parat. Hem tingut una acollida espectacular als mitjans, però estem molt agraïts perquè no acostumem a tenir tanta repercussió. Per tant, estem molt contents. En lloc d’anar-me’n de vacances, he dedicat aquestes dues setmanes a atendre els mitjans i a donar a conèixer la sincronitzada i el que fem.
Hem fet història, coses que mai s'havien fet.
T’ha sorprès la repercussió que ha tingut?
Una mica, sí. Mai m’havia passat haver d’atendre tants mitjans ni veure que tot el món s’adonés del que estàvem fent. Però també és cert que els resultats han estat molt impressionants. Realment hem fet història, coses que mai s’havien fet, i entenc que això hagi generat tanta repercussió.
Des de Singapur et vas adonar de tot el ressò que estava tenint el que fèieu?
A mitges. Sí que és cert que el mòbil treia fum, rebia molts missatges que ni tenia temps de contestar. Mentre estàvem competint, nosaltres estàvem molt concentrades en el Mundial. Pel que fa a les xarxes socials, és gairebé impossible no adonar-se’n perquè rebies mil missatges i veies vídeos i fotos penjades. La meva àvia, per exemple, m’enviava cada dia un missatge: “Iris, has sortit a la tele”, “Iris, t’he comprat el diari perquè has sortit al diari”, i me'ls ha guardat tots. Ara me’ls ha donat, i realment és una bona pila.
Amb quines expectatives prèvies anaves al Mundial de Singapur?
Jo anava per totes. Aconseguir les sis medalles era un somni. Estic molt contenta que ho hem aconseguit i fer història d’aquesta manera no m’ho hauria imaginat. Potser una medalla d’or sí, amb el duet mixt, que és amb el que anàvem més forts durant tota la temporada, però amb el solo lliure i amb el duet amb la Lilou tampoc m’ho pensava pas. Va ser una alegria immensa. És tota la recompensa de molts anys d’esforç, de treball i, sobretot, aquest últim any amb aquestes coreografies noves.
Parlant d’aquest duet mixt, quina és la clau per entendre’t tan bé amb el Dennis González a l’aigua?
Va sorgir naturalment, ens enteníem molt bé i va ser fàcil muntar aquest duet. Ens agrada molt tant la música com la coreografia. La vam muntar nosaltres amb l’ajuda de l’Andrea, era una música que ella feia molt temps que volia fer i va sortir sola. Els dos venim del mateix club, el Club Natació Kallipolis. Va ser un procés molt bonic.
Va haver-hi alguna rutina amb la qual gaudissis més durant el Mundial?
Són diferents, és molt diferent competir en equip, en solo o en duet, però tinc molt bon record de la competició amb els solos en general, perquè amb el tècnic, on vaig fer bronze, també em va agradar molt, i després amb el lliure també. Va ser genial perquè em notava preparada per competir. Veia que podia defensar les meves virtuts, que són la impressió artística i la posada en escena. Em vaig notar amb molta força per fer-ho. És veritat que a vegades a la competició estàs molt nerviosa o que costa gaudir el moment. Però tenia ganes de competir, de donar el meu màxim, independentment del resultat. Això crec que va ser la clau de l’èxit.
Va ser aquesta medalla d’or al solo lliure la que et va emocionar més?
Totes em van emocionar molt, però sí que va ser la primera d’or i totalment inesperada. Mai havia guanyat una medalla en solo i no havia passat mai en la història de la sincro espanyola. Jo veia l’Ona Carbonell o la Gemma Mengual, que eren les meves referents, i no ho havien aconseguit mai. El fet de superar això és increïble i un somni fet realitat. Sí que feia temps que pensava que volia ser campiona del món en solo algun dia, però no m’esperava que fos ja en el Mundial de Singapur.
Volia demostrar que per alguna cosa soc campiona del món.
Com gestionaves el fet de guanyar, per exemple, aquest or històric en solo i que aquella mateixa tarda havies de tornar a competir? Tenies temps per celebrar i per assimilar el que estava passant?
Estic molt acostumada a competir en gairebé totes les modalitats. Ja estic habituada a fer aquests canvis de xip tan bruscos, però sí que vaig sortir a celebrar-ho amb els meus pares en un moment que em van venir a donar una abraçada. Normalment, acabem de competir i anem directament a l’hotel a dinar i a descansar per després tornar a la piscina amb l’equip a la tarda. En aquest cas, amb les entrenadores vam anar a veure els meus pares un moment, ens vam fer abraçades, fotografies i va ser una mini celebració que també és important. Després, a l’hotel, vaig intentar descansar. T’he de dir que no podia parar de somriure i, de fet, no hi vaig parar de pensar durant tot el dia. Estava molt contenta, però vaig intentar transmetre aquesta part positiva a l’equip, l’alegria i l’emoció. Volia demostrar que per alguna cosa soc campiona del món i que el conjunt és molt important per a mi.
Psicològicament, quan estàs a punt de saltar a l’aigua en una final mundial, com ho vius? Hi penses poc, ho gaudeixes, et sents molt pressionada…?
Depèn una mica, cada campionat ha sigut diferent. Tenim la Glòria Balagué, que ens ha ajudat psicològicament aquest any, i a mi m'ha anat molt bé. En altres competicions en funció del cansament o dels nervis, o de si no et sents tan preparada, o si no has pogut entrenar molt bé alguna coreografia… Òbviament tens pors i nervis. En aquest Mundial em sentia molt preparada. Notava que tenia ganes de competir. A vegades passa que tens més pors; en canvi, quan tens ganes és quan surt millor, perquè tota la intenció és bona. Vaig tenir molta sort perquè estava molt motivada.
En els dos campionats d'abans, a l’Europeu i la Superfinal de la Xina, sí que em vaig saturar una mica i, abans de competir, em va costar molt. Notava que no ho podia fer perquè em feien molt mals els músculs de sobrecàrrega d'entrenar molt, ja que la temporada havia estat molt dura. Llavors vaig parlar amb l'Andrea Fuentes (l’entrenadora) i li vaig dir: “Necessito parar una mica per agafar forces per a aquest Mundial”. Ella va confiar en mi i em va deixar una setmana sencera de vacances a dues setmanes abans de marxar al Mundial, cosa que no s’acostuma a fer i que, per a una entrenadora, fa por el parar una setmana sencera abans d'un Mundial. Però va confiar en mi i realment era el que necessitava. Em va anar molt bé per recarregar piles. També vaig pensar en com podia pujar la dificultat dels solos de cara al Mundial per poder estar més amunt a escala de poder lluitar més per les medalles.
La gent veu els podis, veu les medalles, veu els èxits, però no veu les hores d'entrenament, el cansament... Com és el dia a dia per arribar a un Mundial? Quin entrenament hi ha darrere?
Nosaltres entrenem de mitjana vuit hores al dia. Abans fèiem quatre hores al matí i quatre hores a la tarda, però aquest any ho hem intensificat tot al matí per poder tenir les tardes lliures. Comencem a les set i mitja del matí i entrenem fins a les tres de la tarda, aproximadament. Tres dies a la setmana fem peses o CrossFit per muscular i tenir una bona base de força. També fem exercicis fora de l’aigua de flexibilitat, d’extensió i verticals. A més, els “flyers”, que en diem les saltadores o acròbates, treballen amb el Víctor Cano, entrenador d’acrobàcies: fan llit elàstic, acrobàcies i es preparen per poder-ho traslladar a l’aigua.
A dins l’aigua fem natació i tècnica individual. Depenent de l’època de l’any, creem les coreografies, busquem música, les provem a l’aigua i assagem moviments. També hi ha una part molt important, físicament, de repetir la coreografia: ens hem de sincronitzar vuit nedadores, en el cas de l’equip, i al final totes tenim cossos i maneres de fer diferents. Això requereix molta implicació i molta feina.
L'Andrea Fuentes m’ha recordat que realment soc bona i que puc aconseguir coses.
Com ha influït l’Andrea Fuentes en l’èxit d’aquest Mundial?
M’ha fet guanyar confiança. Ha sabut explotar les nostres virtuts i jo m’hi he sentit molt a gust. Sempre m’he sentit acompanyada i mai jutjada. A vegades, un entrenador té una personalitat molt marcada i, si no encaixes, és complicat. Ella, en canvi, sempre s’ha intentat adaptar a cadascuna de nosaltres, i això m’ha fet sentir molt còmoda. Crec que és molt important poder expressar com et sents, i ella m’ha donat sobretot confiança i motivació.
M’ha recordat que realment soc bona i que puc aconseguir coses. Em va dir: “No hi ha ningú al món que es mogui com tu”, referint-se a la manera de ballar dins l’aigua. Això és una qualitat que també tenien molt la Gemma Mengual o la Virginie Dedieu, dues figures molt importants de la sincro i grans referents per a mi. Que l’Andrea m’ho digui em dona un autèntic xut de confiança i de motivació.
Des de fora, et fa vertigen que se’t compari amb llegendes com la Gemma Mengual, l’Andrea Fuentes o l’Ona Carbonell?
Personalment, sempre que m’ho han dit m’ha agradat molt i m’ha donat confiança. Jo també em poso aquesta pressió, perquè vull ser la millor. Intento no pensar-hi gaire en sentit negatiu i em centro a entrenar cada dia. Si segueixo el meu camí, tot anirà bé. No cal que les superi demà. A poc a poc, encara tinc temps, i veig que tinc molt per millorar. Per a mi això és una motivació. Tampoc vull que em comparin, perquè no és bo comparar; cadascú és diferent. Tinc ganes de fer el meu propi camí i d’aprendre de totes elles.
Quins reptes et marques a partir d’ara? Suposo que ara descansaràs, desconnectaràs, però, a partir d’ara, quins somnis et queden per complir?
Tenim l’Europeu l’estiu que ve i, a més, a llarg termini, els Jocs Olímpics de Los Angeles. Cada any tenim Europeu o Mundial, que és important. Sobretot, cal seguir aprenent i millorant. Tant de bo guanyi algun dia una medalla d’or olímpica; això seria un somni màxim. I també continuar guanyant medalles d’or en els Mundials i els Europeus. Això són resultats. Però hi ha una cosa molt maca que m’agradaria molt: deixar empremta a la sincro, que arribin les meves coreografies, la meva manera de nedar, que la gent s’emocioni en veurem. Això és molt important. Al final, pots tenir moltes medalles, però si fas arribar les coreografies amb sentiment a la gent, això és el més important i la gent et recordarà tota la vida.