La del 6 de maig de 2025 serà una nit que courà en el record del barcelonisme durant molt de temps. Aquell dimarts, a partir de les 21:00 hores, entre Barça i Inter de Milà se sortejava un bitllet per a la final de la Champions League. El partit d'anada va concloure amb un 3-3 després que el conjunt culer igualés un 0-2 advers en el marcador. Hi havia fe cega entre l'aficionat del Barça, i més després que en el partit de tornada es repetís el guió de l'anada, concloent els 90 minuts en 3-3, també tenint lloc una remuntada heroica del costat blaugrana des del 2-0 advers.

No obstant això, un gol de Davide Frattesi al minut 19 del temps suplementari va decantar la balança per a un Inter que, tot i enfonsar en la misèria les il·lusions barcelonistes, va acabar claudicant amb estrèpit a la final contra el PSG de Luis Enrique (5-0).

Luis Enrique, campió de la Champions League / Foto: Europa Press
Luis Enrique, campió de la Champions League amb el PSG / Foto: Europa Press

D'un Inter sinèrgic a un Inter esquerdat

La humiliant derrota a Múnic apunta a haver estat el principi del final de l'Inter. Amb l'entrenador, Simone Inzaghi, marxant a l'Al-Hilal, l'harmonia i la sinergia d'un equip en què tots els seus futbolistes un dia van remar per una causa s'ha esfumat. Contra el Barça, tant a l'anada com a la tornada, l'equip blaugrana va completar un partit brillant ofensivament i va pecar d'innocència defensiva. En qualsevol cas, entre el gran joc de l'equip de Hansi Flick i una doble actuació que es podria catalogar com a històrica de Lamine Yamal, aquell Inter, si no arriba a córrer més kilòmetres que el Barça, no hauria passat a la final.

Avui, aquella actitud tampoc hi és. Així ho va denunciar el seu capità, Lautaro Martínez, després que el conjunt nerazzurro quedés eliminat del Mundial de Clubs pel Fluminense (0-2). L'ariet argentí no va mossegar-se la llengua en sentir que alguns jugadors no estaven bolcats amb la causa del Mundial de Clubs, que "era el darrer objectiu que teníem amb les poques forces que ens queden". En l'entrevista post-partit, Lautaro va sentenciar que "cal voler ser aquí. Qui vulgui ser aquí amb nosaltres, es queda; qui no, se'n va".

Çalhanoğlu respon Lautaro: "Vaig aprendre que el veritable líder és el que està al costat dels seus companys, no el que busca un culpable quan més fàcil és fer-ho"

L'ídol interista no va poder contenir la ràbia i va concloure que "com a capità ho he de dir perquè jo soc així", però Hakan Çalhanoğlu, que no va jugar, segons ha compartit en un comunicat, per una lesió a la qual va recaure durant un recent entrenament, es va donar per al·ludit.

En la seva publicació, el migcampista turc va compartir la seva tristesa per l'eliminació i es va mostrar "sorprès" per les "paraules dures" de Lautaro, catalogant-les com "paraules que divideixen, no que uneixen". No obstant això, tot seguit, va ser ell qui no va procurar fer les paus: "El respecte no pot ser unidireccional. Mai he traït aquesta samarreta. Vaig aprendre que el veritable líder és el que està al costat dels seus companys, no el que busca un culpable quan més fàcil és fer-ho", publica Çalhanoğlu.

Després que un Inter unit i bolcat pogués amb la il·lusió de tot el barcelonisme, l'afició culer veu com, menys de dos mesos després d'una de les pitjors nits de la història recent del Barça, el qui va ser el botxí del seu equip es converteix en un polvorí.