La febre per Hugo González no ha fet més que començar. El jove aler espanyol, acabat d'aterrar a la millor lliga del món, està acaparant tots els focus en la pretemporada 2025-2026 amb els Boston Celtics. El seu rendiment, ple de llamps de qualitat i una maduresa impròpia d'un rookie, ha disparat les expectatives i la gran pregunta: estem davant la irrupció d'un jugador amb impacte immediat o el hype de pretemporada acabarà diluint el seu protagonisme?
El cert és que l'exjugador del Real Madrid ha demostrat que està llest per a l'NBA, i no només per ocupar un lloc a la banqueta. Les seves actuacions han estat prou explosives per guanyar-se el respecte del vestidor i el clam de l'afició del TD Garden. L'últim exemple que ha fet aixecar els aficionats dels seus seients va ser una jugada d'autèntica fantasia davant dels Toronto Raptors.
El desembarcament del 'rookie' espanyol: un nou cas d'expectatives desmesurades o el naixement d'una estrella?
El Garden ja murmura el seu nom. Contra els Raptors, l'aler de 19 anys va executar una maniobra d'alta complexitat tècnica que va neutralitzar completament el defensor, Sandro Mamukelashvili. En un moment de la possessió, l'instint de la defensa anticipava un intent de finalització amb l'esquerra després de la línia de fons; no obstant això, el jugador va optar per un inesperat revers cap a la dreta que va suposar un highlight per al record. Aquesta acció va ser la cirereta d'una actuació productiva: 8 punts, 1 rebot, 1 assistència i 1 tap en tan sols 14 minuts.
Si bé els Celtics van segellar la victòria (110-108) gràcies a la cistella clutch de Xavier Tillman, la cobertura mediàtica no va poder apartar la mirada del talent espanyol de primera ronda. No obstant això, els analistes del circuit de l'NBA saben bé que el fervor i els aplaudiments aconseguits a l'octubre són una moneda de canvi incerta, que no sempre es materialitza en minuts consistents en les rigoroses rotacions de la temporada regular.
Les ombres del passat: l'advertiment que persegueix Hugo González
No seria la primera vegada que passa. L'exemple més recordat per l'afició espanyola és el de Sergio Rodríguez. Recordem que, quan el base canari va arribar als Portland Trail Blazers, els seus highlights de pretemporada i el hype mediàtic van ser enormes. Se'l va inflar com una futura estrella, però a l'hora de la veritat, el seu rol es va limitar al d'un base suplent amb una participació molt més reduïda del que vaticinaven els experts i la premsa. “El Chacho” va acabar sent un jugador de rotació més, eclipsat pel ritme vertiginós i la competència ferotge del bàsquet nord-americà.
En aquest sentit, els Celtics, amb la seva estructura exigent de rotacions, podrien ser tant una oportunitat com un parany per al prospecte espanyol. El seu èxit no dependrà només del seu skill set, sinó de la seva resiliència mental i la seva habilitat per establir un nínxol tàctic dins del sistema de Joe Mazzulla, fins i tot si els minuts escassegen. Per ara, Boston vibra amb el seu nou diamant en brut, però el veritable examen comença quan s'apagui el ressò de la pretemporada. I allà, en la voràgine de la competició real, sabrem si Hugo González està destinat a brillar... o a repetir la història que ningú vol reviure.