El Reial Madrid viu una situació inesperada. L'arribada de Xabi Alonso a la banqueta blanca havia de ser l'inici d'una nova era, marcada per la modernitat tàctica i l'equilibri col·lectiu. Tanmateix, el tècnic s'ha topat amb una herència enverinada. El que va deixar Carlo Ancelotti funciona a mitges. Especialment en l'atac, on dues estrelles que haurien de dominar Europa semblen condemnades a no entendre's.
Vinícius Júnior i Kylian Mbappé són el reflex d'un problema que va més enllà del sistema. No es tracta només de tàctica o posició. És una cosa més profunda. No es suporten futbolísticament. Quan un brilla, l'altre desapareix. Quan un rep protagonisme, l'altre s'apaga. És una convivència forçada que està posant en escac el projecte de Xabi Alonso.
Vinícius Júnior i Kylian Mbappé són incompatibles
Ancelotti ja ho va patir. Ho va intentar tot: canviar bandes, variar esquemes, donar-los llibertat total. Però la química mai va aparèixer. Dues estrelles amb un mateix territori. Dos jugadors que necessiten sentir-se el focus. Tots dos volen la pilota al peu, espai per córrer i marge per decidir. El resultat és una superposició constant que destrueix el ritme de l'equip.
Xabi, en el seu afany per no trencar jerarquies, ha mantingut la fórmula heretada. Però cada partit deixa més clar que no poden conviure. Davant el Rayo Vallecano, el contrast va ser evident. Cada vegada que Vinícius arrencava per l'esquerra, Mbappé es quedava aïllat, sense connexió, sense impacte. Quan el francès entrava en joc, el brasiler perdia tota influència. Dues línies paral·leles que mai es creuen.
El vestidor ho sap. La tensió és palpable. Els gestos, les mirades, les discussions mínimes durant els entrenaments ho delaten. No hi ha baralla oberta, però sí distància emocional. Els dos es respecten, però no s'entenen. Segons fonts internes, Xabi Alonso ha hagut d'intervenir en més d'una ocasió per evitar que la incomoditat es transformi en conflicte directe.
Xabi Alonso no pot tenir tothom content
El problema no és només esportiu. També és estructural. L'equip gira al voltant de dos futbolistes amb el mateix perfil. Tots dos reclamen llibertat i pilota. Cap vol adaptar-se. Cap cedeix. I això està matant el col·lectiu. Xabi ha provat variants, fins i tot col·locant Mbappé com a fals nou i a Vinícius més obert, però el resultat continua sent irregular.
Els números ho confirmen. Amb un al camp, el Madrid flueix. Amb els dos, el joc es trenca. La pressió alta desapareix i les transicions defensives es tornen un caos. L'harmonia que Xabi vol imposar xoca contra l'ego i l'instint de dos jugadors que, encara que brillants, són incompatibles.
L'herència d'Ancelotti és un repte que condiciona el present. Xabi Alonso té talent i autoritat, però també la missió més difícil: elegir. I mentre no ho faci, l'equip seguirà dividit entre dos sols que no poden compartir el mateix cel.