Hansi Flick comença a quedar assenyalat per una situació que cada vegada costa més d'explicar: Anthony Gordon està mostrant amb Anglaterra una versió que encara no ha aconseguit ensenyar al Barça. L'extrem suma dos gols en els dos partits d'aquesta aturada internacional i torna a semblar aquell futbolista vertical, agressiu i decisiu que va convèncer el club per fer una inversió enorme per ell.
La comparació amb el seu rendiment a Barcelona és inevitable. Gordon ha tingut minuts, ha compartit atac amb Lamine Yamal i Raphinha i ha comptat amb escenaris per explotar la seva velocitat, però segueix sense marcar. Amb Anglaterra, en canvi, juga amb molta més llibertat, ataca espais amb decisió i apareix a prop de l'àrea amb una confiança que encara no s'ha vist de manera estable sota les ordres de Flick.
Anglaterra aconsegueix alliberar tot el que té Gordon
El problema sembla estar més en el context que en la qualitat del futbolista. Amb la selecció anglesa, Anthony Gordon rep moltes vegades obert, pot córrer cap endavant i troba metres per atacar l'esquena dels defensors. Aquest futbol afavoreix totes les seves virtuts i evita que hagi de participar contínuament en atacs massa estàtics.
Al Barça, la situació és diferent. Lamine concentra moltíssim joc des de la dreta i Raphinha necessita llibertat per moure's per dins. Gordon acaba trobant-se en ocasions massa lluny de l'àrea o obligat a participar en espais reduïts, precisament on perd part de la seva capacitat per fer mal.
Flick necessita trobar-li un lloc abans d'assenyalar el jugador
La falta de gol comença a convertir-se en un problema perquè el Barça esperava molt més impacte immediat. Gordon treballa, pressiona i manté intensitat, però un extrem fitxat per marcar diferències necessita produir també en xifres. I els seus dos gols amb Anglaterra augmenten encara més la pressió sobre Flick. El tècnic ha de decidir si adapta alguns mecanismes per acostar-lo a la versió que mostra amb la seva selecció o si continua exigint-li que s'adapti completament al model blaugrana. El risc és que el futbolista acabi perdent confiança mentre fora demostra que segueix tenint capacitat per ser decisiu.
Dos partits amb Anglaterra han servit per reobrir el debat. Gordon no sembla haver perdut el talent ni el gol. Simplement els està mostrant lluny del Barça. I això fa que la mirada comenci a dirigir-se també cap a Flick, ja que si Anglaterra aconsegueix explotar-lo i el Barça no, el problema ja no pot recaure únicament sobre el jugador.