El segon any al futbol australià i en la seva estrena com a entrenador en l'Adelaide United FC, Guillermo Amor, 48 anys, un dels símbols del planter del Barça, acaba de conquerir el títol de Lliga. Diu que va marxar a Austràlia per descobrir coses. Després de ser futbolista havia treballat amb les divisions inferiors, se'n va anar a un altre continent com a technical director, i a la primera que li van oferir baixar a la gespa, va acceptar i va lluir campionat. Diu que ha viscut una experiència meravellosa i un món apassionant: "No he deixat d'aprendre ni un sol moment", sosté en una entrevista amb El Nacional.

Hi ha tanta pressió al futbol australià com en l'espanyol, per exemple?

A tot arreu hi ha pressió. No és la del Barça, un dels millors clubs del món, que té un entorn que engloba moltíssimes coses. Els mitjans de comunicació no són el mateix. Allà tenim un diari per a la ciutat, i les ràdios i les televisions no arriben al nivell que hi ha aquí. Després hi ha els resultats. Vam tenir un inici en què els resultats no van acompanyar durant les primeres vuit jornades. Crec que l'important és tenir pressió a la vida, així no et relaxes i no et descuides, sinó al revés, que penques per anar cap amunt, sobretot si no vas bé. I això va ser el que vam fer, pensar en el dia a dia, treballar una miqueta més si podíem. Creure en el grup, no perdre la confiança, estar units i ens en vam anar sortint.

De qui s'ha nodrit Guillermo Amor com a entrenador, podria definir-se en aquesta faceta?

Diguem que és el futbol que hem viscut tota la vida i que hem jugat. El que he viscut aquí al Barça és aquest futbol de toc, de maneig, de possessió, de voler jugar, de tenir el control, de portar la iniciativa, de manar al terreny de joc, d'atacar, de futbol ofensiu. Però el més important com a entrenador és saber què tens, què pot donar el teu equip, contra qui t'enfrontes i utilitzar les teves armes per a cada partit depenent del rival que tinguis. Naturalment si tens un equip com el Barça, o un d'important, la dependència sempre és mínima respecte als contraris i avui dia crec que es mira molt. M'enrecordo que quan jugàvem nosaltres, potser no miràvem tant els rivals, preparàvem els partits, sabíem com jugàvem, què havíem de fer. Llavors no hi havia ni gaire vídeo, ni gaire imatge, ni gaire anàlisi, ni res semblant. Fèiem la nostra. Això ha canviat molt en els últims anys. Ara s'estudia tot.

Tots els entrenadors marquen, però nosaltres vam gaudir tant i vam tenir uns anys tan meravellosos que Cruyff ens va marcar i ens va enganxar alguna cosa

Quin va ser l'entrenador que més el va marcar a vostè?

Tots els entrenadors marquen. Potser arribes des de petit, amb 11-12 anys, des de les categories inferiors et marquen. A nivell professional, el primer que tinc a un nivell alt és Johan, és Cruyff, que em dóna l'alternativa, més continuïtat i oportunitats, a mi i a molts altres joves del planter. Després entra una preocupació més pel que és el futbol, pel que fas, potser perquè gaudeixes amb això, i nosaltres com que vam gaudir tant i van ser anys tan meravellosos a tots ens va marcar i ens va enganxar alguna cosa, i allà Cruyff hi va aportar molt. El futbol és futbol però és per gaudir-lo, no és per venir aquí a patir. Això és el més bonic que hi ha. Hi comences perquè t'agrada, després et fas professional, però t'ho has de prendre com a tal. Existeix pressió? Sí. Hi ha molts interessos? Sí. Es mou molt de tot? Sí. Però cal venir preparat per sortir. És un joc. Això m'ha passat una mica a Austràlia per la importància dels partits, la gent em parla de pressió. Però dic sí però jugarem. És una pilota, i si la tens, molt millor. Sortir tranquil, no relaxat. És gaudir, que potser et dóna molta més seguretat a l'hora de jugar.

El que compta és guanyar?

Quan guanyes tot és molt més bonic. El que mana és guanyar o no guanyar. Hem acabat molt bé, hem aconseguit el que volíem, que va costar bastant. Potser moltes vegades no guanyes perquè en l'últim minut, en l'últim partit, a la final aquest penal el falles i no es parla tant sobre per què no has aconseguit guanyar i has fet la mateixa feina.

Fa falta anar-se'n a un altre país per tornar i tenir una oportunitat?

No ho sé. La veritat és que ni me'n vaig anar per tornar, ni me'n vaig anar pensant que agafaria un equip d'elit. Entenc que quan vas fent anys ja penses molt més en el que és l'ara, en el present. Quan ets xaval penses en el futur. Ara penso més en el futur molt immediat. Pensar que quan me'n vaig anar allà agafaria un equip d'elit, i que aniria com ha anat i que tinc possibilitats de tornar, ni de bon tros.

Però l'il·lusiona tornar?

No he parlat res amb ningú encara, perquè acabo d'aterrar. Estarem aquí més d'un mes, tinc un any més firmat, i veurem què passa. Prefereixo pensar on ens porta el futur.

Un equip espanyol?

Sí, per què no? Jo volia provar, hi vaig anar per a això. A la vida cal tocar, provar, assaborir i després decidir. Em va o no em va. M'agrada o no. M'avorreixo o no m'avorreixo. O em va la marxa. Després de com ha anat l'any crec que hi continuaré, perquè si ho deixo ara dirien a aquest paio què li passa. Però estic obert al que pugui passar.

Pep és un número u, un pencaire, un treballador, un professional, ho viu, estudia, és un guanyador

Molts de la seva generació, dels que van jugar amb vostè al Barça han tornat per ser entrenadors. Pensa entrenar el Barça algun dia?

No hi és. No hi era. No ho sé. No em plantejo res. Les coses te les has de guanyar. Avui no et regalen res. Cal seguir vivint el futbol, posant-hi molta passió i després veurem. Però no penso en això. Per respecte a la gent que hi ha, per Luis, que el conec, per Unzue i companyia, crec que no he d'opinar d'aquestes coses. Nosaltres aquest any ens hem divertit allà. I ja està. Veurem què passa.

Pep Guardiola, un dels que va jugar amb vostè, està triomfant. Què en pensa d'ell?

Pep és un número u. Dels millors entrenadors del món. Ha fet tres temporades molt bones al Bayern. La gent parla de la Champions, però arribes a semis i et toca un Barça, un Atlètic de Madrid, una Juve i hi pot passar de tot. Crec que ell pot estar tranquil perquè la feina l'ha feta, podia estar perfectament jugant la final. Pep és un pencaire, un treballador, un professional, no és un que es dedica a la professió per dedicar-s'hi, és futbolista, i això és vocacional, i ell ho viu, cada minut, estudia, vol i és guanyador. Tu creus que hi ha algú que vulgui guanyar més que no pas ell? Segur que no, per càrrec i per ser qui és. Però ell se n'anirà tranquil perquè ho ha preparat tot com ho havia de preparar i l'equip ho ha donat tot. I només un guanya al final.

Les lligues del dream team van ser moments únics. Fins i tot a nosaltres que érem un bon equip, que semblava que dominàvem, arribàvem fins a l'últim dia sense saber què passaria

Vostè veurà el final de la Lliga, molt semblant a aquells de les quatre lligues consecutives del dream team. Les tres últimes a l'última jornada, i esperant resultat del rival a la gespa. Ho recorda?

Recordo molt aquell últim any i els anteriors. Van ser moments únics. Això et demostra com era de difícil guanyar. Fins i tot a nosaltres que érem un bon equip, que fèiem les coses bé, que semblava que dominàvem, arribàvem fins a l'últim dia sense saber què passaria. Això et demostra que sempre era molt difícil, però al final crec que hi va haver justícia. Va guanyar el que havia de guanyar. Era allà i ens va caure. Podia haver estat al revés, però ens va caure a nosaltres. I coses de la vida que van ser tres anys seguits, que podien haver estat dos. Quan te'n cauen tres és potser perquè has fet les coses bé, perquè ho mereixes. Vam guanyar coses però també en vam perdre. I també van ser moments durs. I també vam tenir partits que no van ser tan bonics. De vegades és bo passar per aquells moments.

Aposta pel Barça a Granada? Guanya la Lliga?

Guanya el Barça. Depèn d'ell. El Barça està bé, crec que no hi ha dubtes, després pot passar de tot en el partit, però ara mateix ho tenim allà, ha d'anar per feina. M'agradaria seguir-lo més, però per diferència d'hora no puc veure més partits sencers. M'ha agradat tot. Individualment tenim futbolistes excepcionals. Com a grup ha funcionat bé. És molt difícil guanyar-ho tot.