Gerard Esteva (Barcelona, 1984), el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), explica en una entrevista a ElNacional.cat els reptes presents i futurs que estan en marxa. La Setmana Catalana de l'Esport (que acaba el pròxim 31 d'octubre), el Congrés de Clubs (16-17 d'octubre) i també de la ILP de la nova Llei de l'Esport, que està en encarant la recta final abans de l'aprovació definitiva, són els temes principals.
Quina valoració es fa des de la UFEC del transcurs de la Setmana Catalana de l'Esport?
Nosaltres estem molt contents perquè la Setmana Catalana de l'Esport s'ha consolidat. És una competició que va començar l'any 1935, impulsada per Pompeu Fabra, Sunyol i aquells líders històrics de l'esport català que van crear les estructures que avui en dia encara tenim i que tan útils han sigut per a les nostres entitats. I la idea va ser recuperar-la. Ara, amb aquests cinc anys que la portem executant any rere any, la veritat és que cada vegada està agafant més volada. Hi participen més de 4.000 esportistes: 2.000 de les seleccions catalanes i 2.000 de més de 64 països de la resta del món. També hi ha més de 35 federacions participants i moltíssimes competicions. La veritat és que, amb això, aconseguim, primer, que la nostra gent sigui capaç d'organitzar les millors competicions al màxim nivell i demostrar-ho internacionalment. Les federacions ho estan fent, i ho estan fent molt bé, amb un nivell extraordinàriament excel·lent, que també és reconegut pels països de fora. En segon lloc, posem en valor les nostres seleccions catalanes i els nostres esportistes, que és una de les coses que crec que més en deute està el nostre país: ressaltar aquells esportistes catalans que realment són els millors. I, últim, fem gran aquella frase que deia que 'el nostre món és el món'. És a dir, no només és important ser els millors del món, cosa que som en la majoria de les disciplines pel que fa a les seleccions catalanes, sinó que els millors del món vinguin aquí, a casa nostra. Això és el que està aconseguint la Setmana Catalana, i ens omple d'orgull poder-ho fer nosaltres, les federacions, els clubs, els esportistes i també el Govern, que ens acompanya.
Representa un èxit absolut de la Setmana Catalana de l'Esport?
El que ens està passant és que, cada vegada que hi ha una federació que organitza una prova de la Setmana Catalana, l'any següent no només volen tornar-hi els països que hi han participat, sinó que també n'hi ha més que volen venir. Per tant, cada vegada s'està fent més gran aquesta competició, consolidant-la com una de les grans fites del calendari internacional, fins i tot per a moltes federacions. Tenim, per exemple, la GoldenCat, que és una competició d'hoquei sobre patins en què van participar les millors seleccions del món. De fet, Catalunya va aconseguir guanyar tant en categoria masculina com femenina davant els millors del món, en aquest cas a Portugal. Si no fos una competició atractiva, si no s'anés consolidant any rere any, aquestes millors seleccions del món no vindrien. Al final, ja sabeu que els esportistes, a escala internacional, vigilen, controlen i, sobretot, planifiquen molt bé les seves temporades. Per tant, cada vegada, amb més federacions i més esports, la Setmana Catalana, i per tant Catalunya, s'està convertint en una fita ineludible del calendari internacional.
Segurament també és l'única manera, o una de les poques maneres, de veure competir les seleccions catalanes en aquestes condicions davant de seleccions internacionals...
És clar. A més, aquí la selecció catalana participa en plenitud de drets. Hi ha moltes d'aquestes federacions i competicions en què, fins i tot participant la selecció catalana, estan reconegudes per la seva federació internacional. Això ens acosta a aquesta normalitat, que és una de les coses que hem de continuar treballant. Tenim 20 federacions reconegudes internacionalment que no tenen cap inconvenient a desenvolupar la seva activitat amb naturalitat, però també n'hi ha moltes altres que estan treballant en aquest camí, que no és contrari a l'establert. Bàsicament, el que aconseguim amb aquesta Setmana Catalana és donar-los llum i, sobretot, donar-los un camí per veure que realment la selecció catalana pot participar en plenitud de drets. I no només això, sinó que, quan hi participa en plenitud de drets, és una de les millors, per no dir la millor.
També és una manera d'atraure esdeveniments internacionals a Catalunya?
Absolutament. Pensa que, per exemple, en la competició d'escacs que vam fer, van participar-hi més de 65 països i 800 esportistes de tot el món. Ha sigut, després de l'Europeu, la prova més important que hi ha hagut al continent europeu i una de les cinc més importants que hi ha hagut al món. És a dir, la Setmana Catalana no és només una cosa folklòrica, sinó que s'està consolidant com una prova imprescindible i de màxim nivell en el calendari internacional. I cada any anem millorant. Aquest any, per exemple, hem fet una samarreta uniforme de les seleccions catalanes per a tot l'esport. Ho hem fet amb la gent de Meyba i ha tingut un èxit espectacular. No només l'han pogut lluir els nostres esportistes, sinó que també hi ha molta gent que l'ha comprada i la llueix pel carrer. Per tant, anem generant aquest suport, aquesta marca i, sobretot, aquest escalf cap als nostres esportistes, que crec que és una de les funcions de la Setmana Catalana i de nosaltres com a institució.
Quin és el paper de la UFEC a la Setmana Catalana de l'Esport?
Nosaltres som els facilitadors i, conjuntament amb el Govern, fem possible que les nostres federacions puguin organitzar la millor competició, al màxim nivell i amb la màxima complicitat amb la resta de països. Al final, que vinguin 65 països és perquè s'han generat llaços amb les diferents federacions internacionals, és perquè s'ha treballat bé, és perquè quan han vingut aquí han tingut una molt bona experiència i és perquè el treball de la Unió de Federacions, ajudant-les i, sobretot, fent aquest màrqueting conjunt perquè la Setmana Catalana esdevingui un esdeveniment.
Quins són, per a mi, els reptes que tenim de futur? Hem consolidat esportistes, seleccions i països, i cada vegada estem creixent més. Hem consolidat la capacitat de gestió de les nostres entitats i també el tema dels patrocinis. Quin és el repte que tenim de cara al futur? A mi m'agradaria que tota la Setmana Catalana i totes les competicions, encara que no siguin d'esports ultramajoritaris, com el futbol i el bàsquet, fossin capaces de motivar la població de Catalunya perquè vingués a donar-hi suport i a descobrir tot aquest esport tan fantàstic, tan meravellós i de tant nivell que tenim. No només en els esports majoritaris, que ja tenen aquest suport, sinó també en la resta d'esports.
Quins exemples pot donar?
Tenim 71 federacions i moltes tenen diverses disciplines. En el cas de la natació, per exemple, hi ha cinc disciplines que són cinc esports diferents. Estem parlant de pràcticament 200 esports que es practiquen amb regularitat al nostre país. M'agradaria poder ser capaços de transmetre aquest missatge a la població, a les famílies i a la gent de Catalunya perquè, en la propera Setmana Catalana, l'any 2027, puguem omplir estadis, pavellons i tot l'entorn d'on es fan aquestes competicions perquè no només sigui una gran competició des d'una perspectiva esportiva, sinó també des d'una perspectiva social.
Al Congrés de Clubs hi haurà més de 40 ponents i es parlarà de gestió, innovació i sostenibilitat de les entitats esportives. Què es vol aconseguir amb aquestes jornades?
Una de les coses en què fa més temps que estem treballant com a Unió de Federacions és que, conjuntament amb les federacions, perquè signem convenis amb elles, tenim una oficina d'atenció als clubs en què donem serveis jurídics, fiscals, laborals, comptables, d'imatge i de premsa, amb un únic objectiu: intentar millorar la gestió de les nostres entitats. Nosaltres com a una entitat sense ànim de lucre i d'interès públic i social, no tenim cap mena d'interès econòmic en les nostres entitats. Per tant, no fem negoci, sinó que intentem que millorin, perquè el nostre objectiu és fer un sistema esportiu més robust i, sobretot, més ben gestionat. I per aconseguir que més nens puguin fer esport, que puguin ser més optimitzats els recursos, etcètera.
Fa molts anys que estem treballant amb els clubs a través de les federacions, o per compte de les federacions. Invertim cada any casi un milió d'euros en serveis per a clubs i federacions; estem parlant de molts diners. En aquest sentit, hem detectat que tenim casi 2.500 clubs que estan participant de l'oficina d'atenció als clubs i que reben serveis de forma habitual de la Unió de Federacions. I una de les coses que vam detectar és que podíem trobar un encaix en un congrés en què clubs de diferents esports, perquè no és el mateix un club de futbol que un de bàsquet, un de petanca o un de vela, però sí que tenen elements en comú. Aquests elements comuns els podem posar en comú i hem buscat gent que inspiri a millorar la gestió del dia a dia dels clubs. Aquest va ser el germen, l'inici, la llavor que va fer créixer i néixer aquest Congrés de Clubs. A hores d'ara, tenim més de 500 clubs inscrits, que vol dir que realment era una necessitat. Hem procurat que, conjuntament amb el Govern —perquè l'organitzem d'acord amb la Generalitat—, que sigui inspiracional, amb innovació, gestió i professionalitat. Com podem fer que les nostres entitats, més enllà del vessant esportiu —en què ja tenim tècnics, especialistes, directors tècnics i entrenadors molt bons—, siguin sostenibles econòmicament? Com podem aconseguir que es gestionin d'acord amb la llei i que complim tot el concepte d'entitat ètica, és a dir, el compliance, la LOPIVI i tota la normativa que se'ns està aplicant? Què podem fer per millorar, per generar sinergies de comunicació, de màrqueting i d'innovació en la gestió? En aquest sentit, tenim ponents excepcionals.
Quins protagonistes hi haurà durant aquestes jornades?
Tenim des d'en Samaranch, que és, en aquests moments, el dirigent esportiu català més internacional que tenim, el vicepresident del Comitè Olímpic Internacional. També hi tenim el Rafa Yuste, del Barça; el president del Polo; la Carme Bastida; el Genís Roca, pel tema de la innovació; el Xavier Antich, pel que fa a l'impacte social; la Núria Picas, la Laia Palau... Tenim ponents de primeríssim nivell que estic segur que ens ajudaran a inspirar i, sobretot, a millorar. A més, serà un espai de networking i de compartir entre els diferents clubs, amb eines de gestió, capacitat de recerca de patrocinis, fiscalitat i molts altres elements. Crec que, durant aquests dos dies, els clubs tindran l'oportunitat d'intercanviar experiències i nodrir-se de tota aquesta informació i d'aquest coneixement compartit. Estic segur que hi haurà un abans i un després en moltes entitats gràcies, precisament, a aquesta inspiració.
I un dels punts més innovadors és, segurament, la intel·ligència artificial aplicada al món dels clubs.
Amb això de la intel·ligència artificial jo sempre dic que és una qüestió molt interessant en el món de l'esport, perquè hi ha molts sectors en què la IA ja es veu que els acabarà substituint. Hi ha moltes feines, potser perilloses o de menys qualitat, que la intel·ligència artificial, fins i tot els robots amb intel·ligència artificial, les acabaran substituint. Estem veient robots domèstics, robots de neteja i intel·ligència artificial aplicada al dret, a la medicina i a l'economia. És a dir, segurament hi ha moltes professions que estan en perill perquè la intel·ligència artificial si avança cap aquí i realment té una fiabilitat molt alta, acabarà substituint-les. Nosaltres, com a esport, tenim un avantatge molt important: l'esport, o el fa l'home, o no existeix. El partit de futbol el fan les persones; córrer o una marató també ho fan les persones. Per tant, això és una cosa molt positiva que nosaltres tenim. L'esport no pot ser substituït per la intel·ligència artificial. Ara bé, què pot fer la intel·ligència artificial en l'esport? Pot millorar el rendiment, la capacitat d'entrenament, la capacitat de resultat i, sobretot, la gestió de les nostres entitats. Si apliquem la intel·ligència artificial a la gestió de les entitats, això pot millorar substancialment el valor del que estem gestionant. Estem parlant de comptabilitat, de comunicació amb els socis i de molts altres elements en què aplicant la intel·ligència artificial a la gestió de les nostres entitats, farà molt més fàcil gestionar-les i molt més econòmic. Sobretot, ens permetrà poder-nos centrar en el que realment és important: la pràctica esportiva. Per tant, tot aquest element més perifèric, però que és imprescindible, que és el món de la gestió, això veurà un upgrade increïble en els propers anys. De fet, ja estem aplicant la intel·ligència artificial en moltes matèries i està funcionant bé. Per exemple, en l'atenció als socis d'un club. Fins ara, havies de tenir gent física donant resposta, però avui pots entrenar bots que, per WhatsApp o telefònicament, poden donar resposta les 24 hores del dia, sense parar. Per tant, això també està millorant l'atenció als nostres clients i esportistes.
I durant el Congrés de Clubs es lliuraran els Segells d'Entitat Esportiva Ètica.
Fa molts anys que estem treballant amb una excel·lència de gestió, de sostenibilitat i també en la igualtat. A la Unió de Federacions tenim les tres certificacions ISO: la de gestió, la de sostenibilitat i la d'igualtat. Ens ho creiem i creiem que la gestió d'entitats com la Unió de Federacions, però també d'una federació o d'un club, que al final no deixa de ser pràcticament el mateix, s'ha de gestionar amb ètica i rigor perquè, al final, tot això no és nostre, nosaltres estem de pas. El que hem de fer és gestionar-ho de forma correcta. El Segell d'Entitat Esportiva Ètica, igual que nosaltres hem fet aquestes ISO, que són molt complicades i complexes, hem creat un segell que reconeix les entitats que han fet la formació i tenen els compromisos de compliance adquirits. Per tant, els clubs que han fet aquesta formació, incloent-hi cursos de la LOPIVI, de la protecció del menor, etcètera, són normatives aplicables i que estan en vigor per a les nostres entitats, nosaltres els donem aquest Segell d'Entitat Esportiva Ètica. És un primer esglaó per certificar que són entitats que realment han fet un esforç per millorar en la gestió. Estem gratament sorpresos perquè la gent ho està fent molt bé, les entitats s'hi estan bolcant i crec que és un element per a les juntes directives i les presidències de les entitats per poder acreditar que fan bé les coses.
I des de fa pocs dies la UFEC ha impulsat el projecte Valors Olímpics.
Això ha sigut un èxit, no et diré que inesperat, però la veritat és que ens ha portat molta alegria com a Unió de Federacions. És un programa que fem conjuntament amb el Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya i que, bàsicament, acosta esportistes d'elit, esportistes olímpics que han tingut carreres d'èxit —medallistes olímpics i paralímpics— als col·legis. Hi fan conferències i comparteixen la seva experiència des de la perspectiva de l'esforç, dels valors, del que representa l'esport i del que ha representat per a ells. Això va acompanyat també d'uns llibres que estan pensats ad hoc pels propis esportistes, que expliquen la seva vida i els seus valors i hi ha tota una sèrie d'exercicis. Abans i després de la conferència, els propis col·legis poden entendre i treballar què són els valors de l'esport i per a què serveixen, el sacrifici, l'esforç... Moltes vegades en aquesta nova societat en què volem tot de forma immediata, són elements importants per als nostres joves, nens i nenes —estem parlant de quart, cinquè i sisè de primària— perquè els puguin interioritzar. Quan els visita algú que pot ser el seu ídol, perquè és un medallista olímpic que veuen a la tele, i que va al col·legi i els explica tots aquests valors, això té un impacte molt positiu en els nens i nenes. La veritat és que està sent un dels programes més ben valorats per la gent que el rep, en aquest cas els nens i els professors, i això complementem també, amb aquells que poden, amb la visita al Museu Olímpic.
(...)
Hi ha una cosa que comentava l'altre dia: els nens de quart, cinquè i sisè de primària —jo tinc fills d'aquesta edat— no saben què van ser els Jocs Olímpics del 1992. No en tenen cap mena d'informació. És un coneixement que potser nosaltres tenim molt present, però que les noves generacions no el tenen. També és un element per explicar-los de què som capaços de fer col·lectivament quan ens il·lusionem i treballem tots cap a la mateixa direcció com, per exemple, als Jocs Olímpics del 1992.
En quin punt es troba ara mateix la Llei de l'Esport?
Nosaltres vam fer la Iniciativa Legislativa Popular i vam aconseguir aquestes 150.000 signatures. A vegades, quan ho mires amb perspectiva, dius: 'escolta'm, això és moltíssima gent que va donar el seu suport a la Llei de l'Esport'. Fa molts anys que és al Parlament, ha anat decaient legislatures, però les ILP van continuant. Nosaltres vam arribar a un pacte amb Junts, Esquerra i els socialistes i vam presentar-ho de forma conjunta. I ara, durant els propers mesos, s'ha de poder desllorigar una altra vegada al Parlament. El que hem fet és intentar pactar amb la resta del sector, amb tots els actors importants que hi ha més enllà de les federacions, per incorporar també totes les seves peticions. I tenim una comissió que ha treballat un text de forma conjunta, que l'hem passat al Govern, que hi estava treballant, i ara estem en la fase final, en què Govern i el sector ens hem de posar d'acord per presentar-ho al Parlament. I com que la Llei ja està en tramitació, això anirà a compareixences i, si podem, no crec que hi arribem a final d'any, però a principis del 2027 ens agradaria tenir la Llei.
Per què és important aquesta llei?
La normativa impacta molt en les nostres entitats. Per exemple, una de les coses que vam fer, que no està Llei de l'Esport, sinó que va ser a nivell espanyol, al Parlament espanyol, a través del grup parlamentari de Junts per Catalunya i després de la majoria que hi havia de govern d'aquell moment, vam aconseguir que les contingències comunes de la Seguretat Social quedessin exemptes de pagament per a les entitats sense ànim de lucre que paguessin entrenadors que entrenessin a nens menors.
I quin impacte té això?
Només a Catalunya, l'últim any, és un estalvi de 20 milions d'euros per als nostres clubs sense ànim de lucre. 20 milions d'euros són pràcticament cinc vegades el que dona la Generalitat en suport als clubs. Són molts diners, són la totalitat de les subvencions que reben les federacions. A nivell espanyol hem estalviat casi 80 milions d'euros. La setmana passada vam aconseguir una cosa molt interessant a nivell espanyol, que és ampliar aquesta exempció de pagar la Seguretat Social també als entrenadors de les federacions específiques d'esports per a persones amb discapacitat: això inclou sords, cecs, paralítics cerebrals, físics i intel·lectuals. Els seus entrenadors estaran exempts de pagar en qualsevol de les seves disciplines, independentment de l'edat que tinguin els que reben aquest servei, perquè la resta està limitat només a menors. Això representa un estalvi de casi 800.000 euros només a Catalunya. Per tant, quan modifiques una normativa, té un impacte directe en les entitats. En aquest cas, pecuniàriament, hi ha uns números i són molt clars.
(...)
Tornant a la llei catalana, a la ILP, és imprescindible actualitzar-la per donar-li coherència i és imprescindible per tenir aquest reconeixement institucional, que ara l'hem aconseguit amb el conseller i que ens fa estar molt contents. Aquest reconeixement ens dona un ample de via per poder desenvolupar les polítiques, però s'han de desenvolupar. Necessitem que la normativa protegeixi les nostres entitats. Avui, les entitats sense ànim de lucre estan en clar desavantatge respecte a l'empresa o als fons d'inversió que estan entrant en la gestió d'instal·lacions. Per tant, si no posem un filtre i no posem una protecció addicional al nostre sistema, acabarà desapareixent perquè no podrà competir contra els fons d'inversió. I, per últim, hi ha la professionalització dels nostres directius. És imprescindible que, tal com s'entén avui la societat, els nostres directius puguin ser professionals si així ho desitgen i els ho aprova la seva assemblea. Perquè, si no, qui s'hi pot dedicar? Estem patint una crisi real i severa de directius esportius al nostre país. Al Barça sí que hi ha eleccions, però si analitzéssim la resta de clubs esportius de la resta d'esports i de la resta categories, veurem com tenim un greu problema perquè no hi ha gent que s'hi vulgui dedicar. Llavors, o ho professionalitzem, o el nostre sistema, que és un sistema molt bo perquè tot el benefici el reinverteix a la pròpia activitat, doncs acabarà desapareixent. I això, qui ho pot garantir? Això ho pot garantir la Llei. Estem en el bon camí, tenim la Llei ja a la plataforma del Parlament de Catalunya, tenim l'acord amb el sector, estem a punt de tancar l'acord amb el Govern, i es podrà presentar una llei que realment protegeixi el que per a nosaltres és el bé a preservar, que és aquest sistema esportiu tan ric i que tants èxits ens està donant.
Amb la introducció de la Llei de l'Esport encara es potenciarà més el creixement del talent català?
El que hem aconseguit ara amb els èxits internacionals esportius és perquè tenim una base brutal. I on no ha arribat l'administració, ha arribat el club, els voluntaris, etcètera. Llavors, si nosaltres reforcem aquesta xarxa, serem capaços de poder continuar generant aquests grans esportistes. Nosaltres quin problema tenim? Un club de lliga de vòlei, per exemple, de primera divisió a Catalunya, rep molt poc suport des d'una perspectiva de l'Administració pública en general: de l'Ajuntament perquè hi ha 50.000 altres clubs, de la Diputació perquè hi ha 50.000 altres clubs o de la Generalitat perquè hi ha 50.000 altres clubs. Què passa amb el club de León de primera divisió de vòlei? La Diputació el dota, que l'Ajuntament el dota i que, a més a més, el govern autonòmic el dota perquè no hi ha 50.000 clubs, sinó que és un. Per tant, com pot competir un club català que té tota aquesta competència de tots els altres esports i que no té aquest suport econòmic de l'administració com a la resta l'Estat? Doncs això es fa molt difícil. Per tant, o som capaços de tenir una llei que realment doti i doni suport a les nostres entitats, també una llei de mecenatge, dotem les nostres entitats de protecció, o és molt difícil mantenir-se a primera divisió en molts dels esports. La competència a la resta de l'estat és molt més potent perquè no tenen tanta gent a les seves comunitats i, per tant, tenen molt més suport econòmic.
La Llei de l'Esport serà un pas definitiu o caldrà seguir treballant per millorar econòmicament?
El reconeixement institucional ja el tenim perquè tenim un conseller i això és un element de victòria del sector, i tenim aquest ample de via per poder treballar; el reconeixement legal està a punt d'arribar perquè si realment tenim aquesta normativa pactada amb el Govern i amb la resta sector, tindrem aquest context que ens pugui permetre treballar; i tenim l'últim reconeixement, que és el més important, però que en tot cas és el que dona gasolina a la màquina perquè funcioni, que és el reconeixement econòmic, i aquí sí que s'ha de treballar. Avui la Conselleria d'Esports està al voltant dels 160 milions d'euros, que per fi hem igualat allò que havíem tingut l'any 2010. Però clar, estem parlant de fa 16 anys. Doncs el que vam tenir l'any 2010, ara ho tornem a tenir, però és que hi ha hagut increments de costos de tot, i per tant la proporció econòmica no és la mateixa. Hauríem d'anar a l'1%. Ara estem aproximadament al 0,2%. L'1% són uns 450 milions d'euros dedicats a matèria esportiva, perquè un euro invertit en l'esport són 12 d'estalvi amb salut, i és clarament una matèria molt positiva. Estem demanant l'1% del pressupost, i a Catalunya l'esport representa, quant a aportació del PIB, entre el 2,5 i el 3%. Crec que ens ho mereixem i crec que hem demostrat amb escreix que tenim la capacitat de poder reclamar un finançament just pel sector, que sigui aquest 1%. I això ajudarà les entitats, que vol dir igualar-les amb la resta d'entitats d'Espanya, perquè tenen molt més suport econòmic que la resta, i significa també poder tenir recursos perquè els nostres esportistes tinguin oportunitats o continuïn tenint oportunitats a futur.
Quina és la salut actual de l'esport català?
Crec que estem molt bé, o estem millor que mai perquè hi ha una tendència, jo diria mundial, europea i, sobretot, catalana, que cada vegada hi ha més gent que fa esport. Des d'una perspectiva del negoci, tenim més clientela que mai, inclús en franges d'edat que tradicionalment havíem perdut i que ara hem recuperat. Per exemple, els menors de 25 anys que en altres èpoques havien passat de l'esport, ara estan fent més esport que mai. Estem incrementant cada vegada més la gent que fa esport. Cada any van creixent les llicències federatives: estem a pràcticament 850.000 llicències federatives, i creixent. L'any que ve tancarem aquest 2026 probablement superant les 900.000. És a dir, cada vegada estem tenint més gent que fa esport i, per tant, això és una cosa molt positiva. I ara el que hem de fer és que les entitats que és qui suporten l'esport organitzat, que és el que li dona continuïtat a la pràctica esportiva, puguin tenir aquest suport. Estem millor que mai en creixement i ara hem de treballar per al suport econòmic i el suport legal que els doni aquesta protecció per continuar creixent.
Quins són els reptes de futur de la UFEC a curt i a llarg termini?
A curt és la Llei. És a dir, hem de continuar empenyent perquè aquesta llei, conjuntament amb el Govern i amb la resta sector, sigui capaç que s'aprovi. I a mig-llarg termini és l'increment de finançament. Necessitem continuar empenyent, sobretot al Govern i a les Administracions, perquè continuïn apostant per aquest creixement d'aportació pública, perquè aquests diners van en favor de la gent que practica esport, de les famílies, de l'esport base i de donar oportunitats. Que la pràctica de l'esport no estigui limitada per la renda per càpita, sinó per una qüestió més de context. I, per tant, hem de treballar per donar oportunitats a tothom, independentment de la seva condició i, sobretot, de la seva economia.